Enyor

On ets? Que se'n ha fet de tu? El món et feia por i vas decidir amagar-te, fer-te fonedissa? I mentrestant jo, em pregunto una i una altra vegada on ets? Et trobo a faltar, les nostres converses sobre nois i sobre la vida. El teu somriure ampli i fresc, els teus somnis que em revelaves, on queda tot això? Ho enlloro tant! Voldria buscar-te però sé que seria impossible trobar-te. Això em fa sentir impotent i inútil. El món sembla tan gran quan trobes a faltar algú! Em sento trista i buida, com si em faltés una part molt important dins meu. No he tornat a ser feliç com quan somrèiem juntes! Diga'm com puc tornar a somriure d'aquella manera, de joia i felicitat! Malgrat tot, la teva veu segueix silenciada i encara que desitgi amb totes les meves forces tornar-la a escoltar... Sé que hi han coses a la vida que només prenen vida en els somnis. Per tant, només em queda seguir somniant...
Et vas cansar de mi? De la nostra amistat? O t'ofegava la teva existència? Necessitaves aires nous? Sé que totes les ruptures són difícils de superar... Però el temps cura totes les ferides i l'amistat també hi ajuda. I jo estava disposada a deixar la pell per tu, per què tornessis a ser feliç. Però vas triar desaparèixer, com si se t'hagués engolit la terra. Ni em vas dir adéu. No et culpo de res, jo hi ha cops que també he desitjat que se'm tragués la terra, però sempre m'he aixecat i intentat seguir amb coratge aquest difícil camí que és la vida. Però ara sense la teva amistat hi ha dies que no estic tan segura de que valgui realment la pena. Per què... De què serveix viure quan saps que la felicitat t'és negada cop rere cop? Quan veus que cada dia et costa més somriure, quan no tens ganes de res, només de ficar-te al llit i tancar els ulls?
Malgrat tot, hi ha dies que estant amb la persona que estimo i que m'estima em sento bé i alegre i és com si el meu estat d'ànim millorés per moments. Com si per uns instants recuperés les ganes de viure i fer coses, coses que m'omplin com a persona. I sobretot m'agafen ganes d'estimar i fer-lo feliç. Amb els seus petons em cura totes les ferides i em fa sentir important quan em diu que per a ell ho sóc tot. Suposo que només per aquests instants val la pena viure.
No sé quan durarà això, aquest enamorament, però quan s'acabi, m'ho prendré amb filosofia, res no dura sempre. No et tindré al costat per consolar-me. Això és el que més greu em sabrà, per què sabia que els amors venen i se'n van, però realment pensava que la verdadera amistat és per sempre.