Desil·lusions passatgeres

Et vaig veure, entre la multitud de caps i mirades fugisseres, els meus ulls van entrar en contacte amb els teus, vaig atrapar la teva mirada uns segons, però tu tot i mirar-me, no semblaves veure'm. Em sentia sola, perduda en una ciutat que semblava un gegant als meus ulls. I et vaig trobar... Allí, a l'andana del metro, mentres esperava un tren que mai arriba... El tren d'estimar i sentir-me estimada... I et vaig trobar a tu, un àngel vestit de texans gastats i jersei de ratlles, amb grenyes i uns ulls immensament verds. I vaig sentir com el meu cor bategava fort.
Vaig seguir-te a pas lent, intentant no topar amb els altres usuaris del metro, intentant no perdre't de vista... Al meu interior afloraven tota mena d'ilusions. Construïa multitud de castells en l'aire... Somniar és gratis... Pensava que m'atreviria a dir-te alguna cosa. Que xerrariem una estona, envoltats per la multitud de passatgers, que fariem via plegats cap a la universitat i que llavors et donaves compte de que teniem moltes coses en comú. A tots dos ens agradava la literatura, a tots dos ens agradava la platja, el repicde les onades, una nit de lluna plena... I el més importat, ambdos ens sentiem sols, perduts en un mar de mirades que ens eren extranyes, com xais indefensos davant el llop.
Llavors va arribar el ferrocarril i vas pujar. Vaig tenir mala sort. No hi havia cap seient lliure aprop teu, per tant, et vaig tenir que observar des de la distància. Llegies... I jo no podia desviar ni un sol instant la mirada del teu rostre. Tímida com sóc, quan els teus ulls van entrar en contacte amb els meus vaig desviar la mirada. Te'n avs adonar. I llavors et vas aixecar del seient i vas dirigir-te cap a mi. Espantada i a la vegada esperançada vaig creure que els meus dies de solitud a la ciutat havien arribat a la seva fi.
Però llavors el tren es va aturar i els treus peus van entrar en contacte amb l'andana. Els meus somnis en un breu instant es van desinflar, com un globus sense aire... I em vaig tornar a fondre en un mar de tristesa i solitud.