Lluny

Un relat de: bohèmia

Acaricia'm suaument,
Omple'm de petons,
Abraça'm fort...

El que em queda per viure,
això és l'important.
Les hores al teu costat, que vindran...
Frisso per què arrivin aviat.
Que quan estigui amb tu el temps s'aturi.
Que no hagi de tornar-te a dir adéu.
Mai més.

No vull tornar a sentir la solitud
Que sento quan et tinc lluny.
Els dies triguen a passar.
S'arrosseguen feixugament,
tristos i amb llàgrimes de pluja
I tot es torna fosc.

Llevar-me, anar a treballar,
Tots els dies semblen iguals.
Cansada, arribo a casa i quan
arriba la nit em fico al llit
I tot és silenci.

I el pensament se m'omple de tu,
del teu rostre, de la teva veu,
dels teus petons,... suaus...
Cada cop que ens despedim
Desprès de desfer-nos els llavis amb tants petons,
quan et tinc que dir adéu,
tot se m'enfonsa sota els peus.
I, llavors, torno a somniar en el pròxim cop
que torni a veure't.

I així, lentament
S'escolen els dies.
I lluny quedes, fins que
No et torno a tenir ben aprop.


Comentaris

  • aprofitar els moments[Ofensiu]
    tonettis | 16-06-2008 | Valoració: 10

    Que tristos ens posem quan pensem que podem perdre un amor,.. o que no sabriem viure si no el tornessim a veure. S'han d'aprofitar els moments i les oportunitats que ens ofereix la vida, per estimar, per ser feliços, i ho hem de fer sense por. M'agrada l'enfocament que has fet del tema, i crec he vist que tinc moltes coses a aprendre sobre el tema. Gràcies pels teus relats. M'agraden tots molt. Una abraçada

  • aprofitar els moments[Ofensiu]
    tonettis | 16-06-2008 | Valoració: 10

    Que tristos ens posem quan pensem que podem perdre un amor,.. o que no sabriem viure si no el tornessim a veure. S'han d'aprofitar els moments i les oportunitats que ens ofereix la vida, per estimar, per ser feliços, i ho hem de fer sense por. M'agrada l'enfocament que has fet del tema, i crec he vist que tinc moltes coses a aprendre sobre el tema. Gràcies pels teus relats. M'agraden tots molt. Una abraçada

  • aprofitar els moments[Ofensiu]
    tonettis | 16-06-2008 | Valoració: 10

    Que tristos ens posem quan pensem que podem perdre un amor,.. o que no sabriem viure si no el tornessim a veure. S'han d'aprofitar els moments i les oportunitats que ens ofereix la vida, per estimar, per ser feliços, i ho hem de fer sense por. M'agrada l'enfocament que has fet del tema, i crec he vist que tinc moltes coses a aprendre sobre el tema. Gràcies pels teus relats. M'agraden tots molt. Una abraçada

  • Que difícil...[Ofensiu]
    aiguasalada | 10-05-2007 | Valoració: 10

    És omplir el buit que queda quan la persona estimada es troba tan lluny...
    La solitud, el temps, la foscor, el silenci... son pesades càrregues que costa molt suportar.
    Només el record de les carícies, dels petons i de les abraçades ens ajuden a somiar en el proper retrobament, que sempre queda tan lluny...
    M'ha agradat llegir-te i descobrir els teus relats. Et tornaré a visitar.
    Reb una abraçada càlida i propera de la meva
    aiguasalada

  • Deliris d'amor![Ofensiu]
    Bonhomia | 09-05-2007 | Valoració: 10

    Deliris d'amor! I dels bons! Jo crec que l'amor ens pot aportar molt. Parles de l'angoixa de la llunyania. És veritat que això ens pot fer sentir malament, però jo crec que l'amor també es pot disfrutar de lluny: imaginar què deu fer l'altra persona, i recrear-nos nosaltres mateixos amb tots els adjectius espirituals del nèctar de l'amor.

Valoració mitja: 10