Carles

A bord d'un vaixell de nova era sobre un mar artificial,
provist de xarxes i arborant una senyera
sense petrells ni ports on ancorar

al topar-me amb tu la vista vaig alçar
esguardant una sirena, tímida i sincera,
que em va rebre amb afecte cordial

"De terra ferma sóc" em vares dir
començant a compartir un tresor
que a poc a poc em vingueres a oferir

Que n'és al principi de difícil, l'esforç
de confiar i compartir, d'apreciar
aquell a qui un no esperava trobar

Després d'una vida de batalles
algunes en legió,d'altres, solitàries,
l'amistat davant meu se'm presentava

i m'escrivia i fins i tot en mi pensava
quan fatigat i a deshora,
el capità un dia de merescuda festa m'amargava

Regalant-me alegries i esperances
i obsequiant-me amb madures reflexions,
al llarg de quatre mesos el meu rumb has acompanyat

opinions que "me contes" des d'un cor ferit de fons,
afligit per les punxes de la rosa de l'amor,
parlant-me inclús, tota trista, del teu amorós passat

Però ara no hi ha lloc per la tristesa,
cal mirar valents cap endavant
respirar fons i omplir-nos de coratge i fortalesa

i adonar-nos que la vida, a vegades tan avara,
amb el privilegi de saber estimar
com tu vas dir, ens ha dotat

i que tard o d'hora, en aquest o d'altres mars,
amb el regal més bonic, exclusiu i preuat
ens vindrà, somrient , a visitar.