Inèrcia a les mans

Estimat Barracuda, cap dels follets mediterranis de tot lo negre dels gorgs maresmencs; capità de les legions de pinetells i dels exèrcits "cannabiòtics" de la costa catalana…

Tot i que no l'haguem escrit darrerament, voldríem fer-li saber, que ens trobem bé. Ens hem calmat, i seguim la teràpia que ens receptà. Escrivim molt, i ens n'hem adonat que en el moment en que se'ns posa al cap acabar alguna cosa, no podem parar fins a dur-la a terme. En el moment en que els dits palpen el teclat, no paren quiets. L'inèrcia de les tecles, porta indubtablement d'una paraula a l'altra, a la més fantàstica frase i la més estúpida de les ximpleries quan tenim prou valor de no aturar-nos a pensar. Així hem omplert cents de pàgines de prosa fresca; sense "podridures". La raó per la qual un no troba explicació a aquest cas és que tenim tallat el subministrament d'informació general; provarem d'explicar-nos per a fer-nos més entenedores:

Al analitzar la peça en qüestió, ens n'adonem que el seu examen analític, ens demostra que disposa de menys matèria gris que la que cabria en una sabata del 7 i mig. Te massa bonys i imperfeccions. És de disseny antiquat i estranya la seva forma d'actuar. Els impulsos que els records i la probabilitat de les paraules porten a que vostès llegeixin això i no una altra animalada a hores d'ara no es pot explicar. Passa, i prou. Un fet estrany, si; però real, i a hores d'ara porta dos paràgrafs i poca cosa ha dit com podrà observar.

Amb la mirada perduda, espera no pensar per col·locar el següent cúmul de ximpleries i lletres desfasades; és el culpable que tot sovint caigui en anades de pilota i "paiassades" varies. No troba sentit en algunes de les que ell mateix produeix, i li fa pal de revisar-les; però tan se li en fot pensa, si a més de vago, "passota".
Diu, que tot just vol saber, com de fresca surt la pluja d'idees del no res. L'únic raonament vàlid, és el de sentir-se com un gamerús; però no perquè realment s'hi senti, sinó perquè en el fons, molt en el fons, el "gamerús" com a paraula li ha vingut al cap en aquell moment sense pensar el perquè, i no pot fer res més que seguir la troca del que ell mateix ha començat. Diu que és per mantenir aquesta idea de "no res" que vol retenir. Espero entengui, que així és impossible de lligar caps.
Tot i així, la teràpia ens manté ocupades, ara tenim molta cosa a corregir i a modificar. Potser així desembussem finalment les idees, però no en guardem gaire fe en això. No podem convèncer-lo. Esperem, ens ajudi si aquesta carta arriba a vós, de qui ja no recordem el nom, veu? Vol més raons?
Tenint en compte que això de més a munt, representa una mil·lèsima part del que arriba a processar aquest cervell perdut de la ma de deu durant un dia, poso aquest en disposició de la ciència, perquè analitzi com n'està de desfasada la seva corba mental i demanar-ne un de menys alterat, doncs en aquestes condicions no podem treballar.

Atentament.. les mans de l'inèrcia.