impulsos

Ja tornes a estar SOLA.


Puges el volum, danses NUA per tota la casa fins que caus estesa al llit... et veus al mirall, inventes personatges, quins pits més tovets.. sense voler toques més del compte i et deixes anar (Oh!)
Després veuràs la finestra oberta: "quina vergonya"
Corres a posar-te arracades, una ombra...
AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAHH!!!!
se t'escapa un megacrit però ningú ve a salvar-te. Ho hauràs de fer tu sola, flites per tot arreu: l'escarabat minúscul comença a donar voltes cada cop més poc a poc fins que s'amaga darrere el teu perfum.. però tu l'apartes i observes COMPLAGUDA com panxa enlaire l'insecte mou les potes amb un últim intent per sobreviure...