Cercador
impossible
Un relat de: silvia_peratalladaA l'auditori et preguen
que t'aguantis la tos
fins el final de la funció.
Això és com demanar
si es pot deixar de respirar
amb la mà al nas, i la llengua fora
durant sis minuts trenta.
Comentaris
-
molt bo...[Ofensiu]Capdelin | 10-10-2005
el poema i el comentari d'en pererosset!!!
suposo que amagues rere els teus versos tota una filosofia... la de mantenir unes formes exteriors més o menys exquisides com mana la societat i reprimir aquells instints primaris que bullen dins nostre...
fas de la brevetat un arma poètica, com una píndola màgica.
una abraçada! -
L'adeu del Guinnes![Ofensiu]cassigall blau | 09-10-2005
Es va posar la ma al nas
durant 3 hores
i am l'altra...
...va tapar el taud i se'n va anar.
felicitats Silvia!
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
582322 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....