I tu dius que tens problemes?

Un relat de: AiDuS

I tu dius que tens problemes? Mala sort? Preocupacions? Segur que més d'una vegada aquesta setmana t'has sentit així. Si els pantalons preferits estan a la rentadora, si un disc se t'ha ratllat, fins i tot si no queda llet per esmorzar. Mai t'has parat a pensar en problemes de veritat; atemptats, maltractaments, pobresa, injustícia racial... i ja que no ho has pensat tampoc no saps què fer per millorar-ho. Està clar que no podem arreglar-ho tot, ni tan sols una cosa, però podem millorar-ho.

Tanque els ulls i sóc una jove subsahariana, de pell morena i cabells extremadament rulls. Amb uns grans ulls negres plens de llèstima. Em diuen Mulay i la meua vida consta d'esquivar mines, treballar, treballar i treballar. Tinc cinc germans més i jo sóc la major. M'he d'ocupar de casa i de vigilar tots els meus germans, ja que ma mare va morir a causa de l'explosió d'una mina i mon pare ha de treballar dur.

Tots els matins mon pare i tres germans van al camp a treballar el nostre propi camp, d'ahí guanyem uns diners per a viure. Les altres germanes i jo ens quedem a casa i sols amb dos poals d'aigua hem de llavar tota casa, preparar dues menjades per a set i que sobre un poc per a rentar-nos en acabar la jornada. Al poblat les dones treballem a casa i fabriquem balons per a una multinacional anomenada Pike. Per cada baló no ens paguen 1 euro i els venen per més de 30, per un simple logotip.

Als meus disset anys ja tinc una casa i família al meu càrrec, treballe i escape de baralles, guerres, insults... M'han dit que al "Primer Món" la gent té llum dia i nit. Tota l'aigua que vol, certa llibertat, temps lliure... i jo ací tota la vida treballant i res més. Mon pare és el que més treballa, però de vegades quan es sent alterat ho paguem nosaltres amb trompades, punyades... no podem escapar-nos d'una pallissa. Un dels meus germans, el posterior a mi, Lihon, està enganxat a una substància, necessita drogar-se tots els dies i per molt que intentem ajudar-lo sempre ens furta diners per a comprar més quantitat de droga. Dels altres quatre germans no tinc res a contar, tenen una vida dura, però Shena, ella és minusvàlida, li falta una cama i tres dits de l'altre peu, a causa de la mateixa mina que va matar ma mare.

En fi, que la meua família té problemes per a viure, l'aigua és escassa, no hi ha electricitat... Tinc problemes amb mon pare, a casa, al treball...

Ara obric els ulls, estic al llit i tot era un somni, m'alegre perquè així ara la meua preocupació és que tinc fred i puc solucionar-ho tirant-me una manta al llit. Com que són les 3'40h. torne a tancar els ulls:

No sé per què torne a somniar que sóc Mulay, però ara no visc al Sahara, ara visc il·legalment a València. M'han prostituït i jo no puc negar-me ja que he d'enviar mensualment diners a ma casaperquè els meus germans i mon pare continuen vivint al poble de sempre, amb el meu sou i el que ells guanyen.

Ara, ací treballe tota la nit, i mai sé el que guanyaré, pot ser 50 euros per uns sessió, o res en dues setmanes. He de fer coses que deteste, l'única gent que conec són dones com jo, de diferents punts del Món, amb necessitat de diners per donar de menjar a la família.

Visc al carrer, nit i dia, esperant un client que em pague bé i poder llogar una pensió, encara que poques nits he dormit sota un sostre que em cobrira.

Una nit freda, als carrers de Valènciaun cotxe parà per demanar-me un servei. Confiada puge amb el conductor a un pis luxós, ple de fotos de la seua dona i després de... entra ella per la porta, s'adona del comportament del marit i fuig de casa corrent. Ell tot nerviós ho paga amb mi, com mon pare. No para de pegar-me amb els punys o amb els peus. Tinc la cara morada i tot el cos adolorit. Isc corrent d'aquell pis, sense cobrar, i m'allunye d'eixa professió uns mesos eterns.

Torne a obrir els ulls, ja és quasi hora d'alçar-me per anar a l'institut, perquè són les 7h. del matí, però sense voler em torne a adormir com si volgués saber com acaba la pel·lícula de Mulay.

Efectivament en tornar-me a adormir torne a ser Mulay, a València, sense treball i maltractada per un home al que no puc denunciar per no tindre papers. No puc fer res i per això em dedique a analitzar cada persona que passa per davant:
Una jove, amb el mòbil en la mà, la motxilla carregada i uns vaquers desgastats i una camisa. Típica estudiant universitària.
Un home vestit de jaqueta amb un maletí, pareix que no té pressa, déu ser l'amo d'una empresa, fins i tot l'amo de la multinacional Pike, la que m'explotava tots els dies.

Tots estos personatges no existixen al meu poble natal, allí tots som iguals. Pobres treballadors, famílies destrossades amb grans problemes. I quin problema pot tindre l'estudiant universitària? Tindre una assignatusa suspesa o tindre un examen sorpresa. I l'amo de l'empresa? Que l'ordinador portàtil no funcione o perdre un client. I jo? Després de viure entre mines a càrrec d'una família, casa i treball; que mon pare em maltractara; haver-me prostituït... no sé què pot quedar-me pitjor. Sincerament.

- Riiiiiiiiiiiiii... ...

Sona el despertador, ja és hota d'alçar-me, posar-me les piles i protestar per coses insignificants, com per exemple que el dinar no m'agrada, que els professors demanen massa...

Però el somni em fa reflexionar, perquè protestar del dinar si Mulay no en tenia? Perquè protestar dels professors si Mulay tampoc en tenia?

De vegades m'agradaria anar a poblats com el de Mulay i ajudar-los a fer les faenes de la llar, del camp, modernitzar les eines de faena... I sobretot construir escoles dignes perquè xiquets i xiquetes per igual estudien per a obtenir un futur millor.

Ja he dit que tot no ho podem solucionar, però a les teues mans està pensar en problemes vertaders i passar de bovades. I tu dius que tens problemes? Pot ser no tens roba de marca, o la moto dels teus somnis, o..., però tampoc vius entre mines ni maltractaments. Quina preocupació tens ara?

Comentaris

  • Mimi... | 24-07-2009 | Valoració: 9

    impresionant, esta molt bé, fins i tot a mi hi ha hagut moments en que tenia la pell de gallina, perque tot aixo que dius es cert, ens preocupem per allo mes tontu, mentres a laltre part del mon, hi ha els verdaders problemes.

    M'ha agradat molt llegir-te :D

  • Genial[Ofensiu]
    Raulnama | 25-04-2008

    Un símil genial. Me'n alegre que encara que a vegades ens tapem els ulls per no mirar, fem un esforç i narrem tot allò que està allí, que no podem obviar. M'ha agradat el relat!

  • Josep Bonnín Segura | 13-05-2007 | Valoració: 10

    si és com tu dius.

  • sucdetaronja | 23-01-2007

    tens molta raó en el que dius. pot ser les nostres procupacions es limiten a aixó, a estudiar i no suspendre cap, a ixir al carrer amb els amics, a tenir una bona festa el dissabte... està bé que ens preocupem per a altres coses, però tampoc es cosa de deixar per terra el que tens, per que el que tenim ho tenim gràcies als nostres avis i avies, mares i pares que ha lluitat per que podam viure bé, per tenir el que ells no van poder. El que passa es que el jovent d'avui en dia es aixó, que viu massa bé i no meneja el cul per a res si no trau profit. Però tot això, pensa una cosa, la sort no va lligada amb el que tens. I parle d'aquest 'Primer món'... que cada dia està més clar que els diners no donen la felicitat, ni res material. Tan sols vius millor i tens més comoditats. Però el que et tinga que passar et passarà igual... M'he fet molt pessada, no? Bé, això, que estic d'acord en que cal lluitar per un món no més decent, simplement, decent

  • Una passada[Ofensiu]
    Bolet | 15-01-2007 | Valoració: 10

    M'encanta aquest relat, de debò AiDuS ets molt bona. Continua fent relats i sobretot ensenya'ls que fas bona literatura!

    Ja m'agradaria escriure tan bé com tu; transmets tot allò que vols de la manera més adient que pot fer-se, la nena realment narra molt bé les penes que pateix i la paradoxa amb una noia del primer món està molt bé.

    Besets!!! M'ha encantat!!!

  • Està bé....[Ofensiu]
    rnbonet | 12-01-2007

    ...per ser un primer text. Reflexa d'una forma mig periodística mig literària el món de dues joves de la mateixa edat, d'origen diferent... I és bastant correcta en l'estil, la forma,...
    Trobe, però, que alguna cosa 'falla': la visió de Mulay potser no siga tan 'primitiva' (per dir-ho d'alguna manera) i la de la jove del País no tan 'innocent' (també per posar un adjectiu) del fet en qüestió. Per mi, caldria aprofundir més, donar-li més "garra", fer la narració més emotiva... I que conste que això és simplement una opinió personal, que possiblement no siga encertada.
    Esperarem altres històries.
    Molta salut i molta rebolica, païsana!

  • Mirar-nos[Ofensiu]
    | 11-01-2007

    de tant en tant les coses des d'un altre punt de vista, ens pot ajudar a veure-les d'una forma molt més global, i vaja, a fer-nos relativitzar totes aquelles coses que ens amoïnen.

    Bon escrit de presentació. Permet-me que et doni la benvinguda a la pàgina i t'animi a seguir publicant coses.

    Salut!

    Dan

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AiDuS

AiDuS

68 Relats

148 Comentaris

62387 Lectures

Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
Perquè m'agrada escriure... Però no que em llisquen!

Albaidina amb orgull. Nascuda al 1988 i estudiant de F.Catalana a València...

Somie molt, i el que somie ho escric. Pense molt, i el que pense ho escric. Critique molt, i el que critique ho escric.
Així que tot el que llegiu ho crec, bé siga com ho he escrit o totalment al contrari...

aida_albert@hotmail.com