I són

...a l'infinit -a l'horitzó de la mar- molt més que el 'blanc i negre' del dibuix base.
I el curt poema que ens mostres va d'això: de blat i sègol, de mediterrani ardent, de joc de vida ben nostra.

Au! Salut i rebolica, gitaneta!

senzillament pel puríssim plaer de viure.
No necessiten, aquests fills de la natura, la ploma que els descrigui per ser. Però no serien iguals per a nosaltres sense algú que s'ha delectat en ells pel pur plaer d'escriure. I no serien per a nosaltres el pu plaer de llegir.
Moltíssimes gràcies. un plaer llegir-te.
franz

Massa positiu per a mi, en aquest moment. Però com sempre, fas deleitar amb goig. A més, el teu poema m'ha donat ànims, és clar, es tracta de sembrar en terra fèrtil, sentint l'escalfor de tot el que ens dóna vida al cos.


Sergi