I sento la pluja...

Un relat de: joandemataro
Des del silenci
de la llar, estant,
sento la pluja.

Ja fa hores que plou…

I sento com les gotes gràcils,
Invisibles adesiara,
piquen i repiquen
i es trenquen en mil bocins
amb un ritme cadenciós
que agradable m’acomboia.

Ja fa hores que plou…

A voltes, tan propera la sento
que noto pessigolles sota la pell
i plaents calfreds em recorren el cos.


Sota la pell, llaurada ja pels anys
es desperten records d’infantesa.
Quan la mateixa pluja em cridava
per sortir i anar a jugar amb ella.
Amb les botes d’aigua i l’impermeable
sortia alegre al carrer i em deixava inundar el cos,
mentre clapotejava fent salts dins els bassals
i alçava la cara I els braços al cel…

Gotes de pluja,
de plor alegre, vessaven els meus ulls.
La vida era un esclat
quan el present ho era tot
perquè encara no hi havia records
ni el futur importava.

I encara sento la pluja…

Photobucket

Comentaris

  • Així és com sento la pluja[Ofensiu]
    DANA | 16-01-2011 | Valoració: 10

    sota la pell, en poesia s'ha escrit molt sobre la pluja, tot i que tu ho has fet amb un toc especial.

    DANA

  • Que bonic sentir la pluja.[Ofensiu]
    Fada del bosc | 30-12-2010

    Sentir la pluja és una de les millors sensacions, llàstima que al crèixer ens entossudim a fugir amb el que abans hi gaudiem.
    Tan mateix recordo que durant aquets anys caminan per les muntanyes del pirineu...alps... són tantes i tantes les vegades que hem acabat xops enfredulits però amb un somriure de felicitat.

    Molt bon poema, de fet a mi m'agrada molt com escrius.

    La Fada.

  • Records[Ofensiu]
    Frida/Núria | 30-12-2010

    Què com dius, estan sota la pell i encara se’n pot gaudir. Val la pena recordar-los en forma de poema

  • Un nou, gran amic, visca!![Ofensiu]
    teresa serramia | 29-12-2010

    Que bonic, joan!!
    Gràcies per les teves paraules encoratjadores...
    T'apunto a la meva llibreta invisible dels "grans, amics, escriptors"
    Bon nadal!, i..m'ha agradat molt llegir-te, que consti...

  • Massatge de pluja[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 27-12-2010 | Valoració: 10

    Quin Relat més acollidor, Joan !!!!

    "I sento com les gotes gràcils,
    Invisibles adesiara,
    piquen i repiquen
    i es trenquen en mil bocins
    amb un ritme cadenciós
    que agradable m’acomboia."

    T'animo a l'estiu.... rebre un massatge de la pluja... si plou....


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

427748 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan