I el temps s'escola...

Un relat de: joandemataro

Sento el regalim del temps
i veig com se m'escola, viscós,
entre els dits,
incapaç d'evitar-ho…

I m'escarrasso per assaborir els moments,
intento alentir-los,
degustar cada mot, cada gest, cada mirada;
guardar les olors,
gravar les imatges,
però per més que m'hi afanyo
torno a fallar en l'intent
una vegada i una altra,
una vegada i… Aquell moment,
eteri, s'esfuma.

És batalla perduda,
res no ens pertany,
la vida s'escola
indefugiblement.

Comentaris

  • Una delícia de poema[Ofensiu]
    Anna Rispau | 18-09-2010 | Valoració: 9

    És un poema preciós, amb ritme, que ens fa reflexionar sobre el temps...
    Magníficament construït.
    Moltíssimes felicitats.
    Una abraçada des de l' Escala.

  • Molt bonic[Ofensiu]
    capsigranya | 11-09-2010 | Valoració: 10

    Molt bonic, això dels regalims del temps m'ha agradat molt! Enhorabona!

  • Efectivament...[Ofensiu]
    brins | 11-09-2010 | Valoració: 10

    el temps passa sense que puguem aturar-lo... i això, a vegades, ens costa molt d'assumir; a mesura que passen els anys els dies encara ens passen amb més rapidesa, com si el disc de la nostra vida girés amb una velocitat progressiva, i ens dol adonar-nos que aquestes hores mai més no tornaran.

    Les persones que gaudim del goignd'escriure, però, tenim un gran avantatge: les nostres paraules mai no moriran. Gaudim d'aquest gran plaer, Joan!Plasmem en fulls blancs tot allò que sentim i sempre perviuran els nostres pensaments.

    Una càlida abraçada,

    Pilar

  • Bona poesia[Ofensiu]
    Naiade | 10-09-2010 | Valoració: 10

    El temps passa sense poder aturar-se i em d'assumir-ho .
    Tinc un relat en el que dic més o menys" gaudim del present, esperant el futur amb il·lusió, encara que enyorem el passat"
    A tots ens passa que com dius en el poema ens aferrem al passat conegut i feliç en el nostre record, i com molt bé dius al final, res no ens pertany. Per tant és bo escriure el que sentim en un moment determinat, jo també ho faig, i ho llegeixo més endavant. T'adones que tan sols son experiències, bons o mals records però caminant per la vida, et van sorgint altres moments que tenen més importància i el passat va quedant en un segon pla, tan sols com una il·lusió, de vegades inclús deslluïda del que recordaves al escriureu.
    Una forta abraçada

  • indefinida | 10-09-2010 | Valoració: 10

    Tempus fugit...per això mateix cal viure cada moment com si fos l'últim!

    Salut!

  • La riquesa del present[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 10-09-2010 | Valoració: 10

    El temps és present, pero penso i visc l'instant present del present i és engrescador.
    I quan el vull retindre (passat) ja s'escapat. El valor del PRESENT que com dius no s'atura i en això jo trobo la meva creativitat.

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

439532 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan