Cercador
I el temps s'escola...
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Sento el regalim del temps
i veig com se m'escola, viscós,
entre els dits,
incapaç d'evitar-ho
I m'escarrasso per assaborir els moments,
intento alentir-los,
degustar cada mot, cada gest, cada mirada;
guardar les olors,
gravar les imatges,
però per més que m'hi afanyo
torno a fallar en l'intent
una vegada i una altra,
una vegada i Aquell moment,
eteri, s'esfuma.
És batalla perduda,
res no ens pertany,
la vida s'escola
indefugiblement.
Comentaris
-
Una delícia de poema[Ofensiu]Anna Rispau | 18-09-2010 | Valoració: 9
És un poema preciós, amb ritme, que ens fa reflexionar sobre el temps...
Magníficament construït.
Moltíssimes felicitats.
Una abraçada des de l' Escala. -
Molt bonic[Ofensiu]capsigranya | 11-09-2010 | Valoració: 10
Molt bonic, això dels regalims del temps m'ha agradat molt! Enhorabona!
-
Efectivament...[Ofensiu]brins | 11-09-2010 | Valoració: 10
el temps passa sense que puguem aturar-lo... i això, a vegades, ens costa molt d'assumir; a mesura que passen els anys els dies encara ens passen amb més rapidesa, com si el disc de la nostra vida girés amb una velocitat progressiva, i ens dol adonar-nos que aquestes hores mai més no tornaran.
Les persones que gaudim del goignd'escriure, però, tenim un gran avantatge: les nostres paraules mai no moriran. Gaudim d'aquest gran plaer, Joan!Plasmem en fulls blancs tot allò que sentim i sempre perviuran els nostres pensaments.
Una càlida abraçada,
Pilar -
Bona poesia[Ofensiu]Naiade | 10-09-2010 | Valoració: 10
El temps passa sense poder aturar-se i em d'assumir-ho .
Tinc un relat en el que dic més o menys" gaudim del present, esperant el futur amb il·lusió, encara que enyorem el passat"
A tots ens passa que com dius en el poema ens aferrem al passat conegut i feliç en el nostre record, i com molt bé dius al final, res no ens pertany. Per tant és bo escriure el que sentim en un moment determinat, jo també ho faig, i ho llegeixo més endavant. T'adones que tan sols son experiències, bons o mals records però caminant per la vida, et van sorgint altres moments que tenen més importància i el passat va quedant en un segon pla, tan sols com una il·lusió, de vegades inclús deslluïda del que recordaves al escriureu.
Una forta abraçada
-
...[Ofensiu]indefinida | 10-09-2010 | Valoració: 10
Tempus fugit...per això mateix cal viure cada moment com si fos l'últim!
Salut! -
La riquesa del present[Ofensiu]Joan G. Pons | 10-09-2010 | Valoració: 10
El temps és present, pero penso i visc l'instant present del present i és engrescador.
I quan el vull retindre (passat) ja s'escapat. El valor del PRESENT que com dius no s'atura i en això jo trobo la meva creativitat.
Valoració mitja: 9.83
