I el show continua

Janis Joplin esclata al meu cervell,
a la foscor
parla la seva veu
i jo aguanto el meu cap
entre els meus genolls
a l'únic lloc on t'he vist sagnar,
anys enrera.
silenci.

Enceto una birra més
i el rock m'arrenca les paraules
del cor
i m'eleva fins la més alta de les muntanyes
i més enllà encara.
La més dura de les drogues m'obre el camí
i camino per les meves venes.
Les llàgrimes cauen arpegiades
i el cor marca la sintonia.
Ara el blues em llença i caic,
caic al sol com a l'interior d'una piscina.
Em mullo de raigs i m'arrenco els ulls,
doncs no em calen per imaginar.
Arrelo
Arrelo als núvols per tal que el vent em porti,
per no parar mai,
per què res em lligui,
ni jo mateix, ni el meu cos.
Per regar la terra amb les meves llàgrimes
i que ningú hagi de plorar mai més.
Els deserts riuen ofegats
i als mars la Llunya es banya
i es trenca cada nit
abans de dormir.
La vida escapa i el show continua.