"Hoy las ciencias adelantan..."

Encara no m´havia recuperat de l´impacte que (la setmana passada) va commoure mitja humanitat: la presentació en societat de l´ovella DOLLY, quan, (ahir), a les notícies de migdia, van assabentar-nos del trasplantament de cervell que s´acaba de fer, d´una guatlla a un pollastre. El pollastre, diuen, actua i canta con una guatlla.

Aquesta darrera notícia, alhora que ens posa al dia pel que fa als avenços de la genètica, ens ofereix, als escriptors, un doll d´avantatges que mai no hauríem pogut imaginar per més que ens passéssim hores i hores estudiant la gramàtica, la història natural, i qui sap quantes disciplines més. M´explico tot seguit.

Jo, que sóc un passarell a l´hora de distingir un pinsà d´una cadernera, i que, moltes vegades, no m´atreveixo a descriure una bucòlica jornada immergit en la mare natura, per por de no saber diferenciar un roure d´una alzina, vet aquí que, de cop i volta, em solucionen el problema, de fora estant, i d´una vegada per sempre. D´ara en endavant, no em tallaré gens ni mica quan es tracti -com acabo de dir- de descriure la meravellosa simfonia que interpreten, a tothoraL, els éssers que pertanyen, per naixement, als regnes animal i vegetal, i que tan dolçament agombolen les meves passejades per boscos, valls i serralades. Perquè, ara, podré parlar de l´ase que he sentit piolar, l´ocell que he sentit bordar, i la granota que miola de la bassa estant. Els pollancres m´oferiran, generosos, les seves pomes, i podré abastar amb la mà les mandarines que em regalin els ametllers. El dia de Sant Jordi ens estalviarem la bona quantitat de (duros) que ens demanen per una rosa, només que ens dediquem a arrencar dels marges un grapat d´ortiques genèticament tractades. Per Nadal, escollirem un avet i ja no haurem de comprar el raïm per a la nit de cap d´any, perquè, els brots que penjaran de l´arbre nadalenc, perfumaran amb la seva flaire, l´ase, la Verge i el caganer. Amb l´enciam que sobri de l´amanida farem picadura per a la pipa, i de les clofolles de les nous n´expremerem suc de taronja.

Us imagineu la quantitat de possibilitats literàries que els esmentats avenços ofereixen? Una ciència-ficció real com la vida.

Quanta raó que tenia l´Obelix quan deia allò de: "Estan boigs aquests romans!"