Home de palla

Des que el van crear l'espantall resta exposat als quatre vents.
La fusta es clivella i amb una mica de sort algun dia es trencarà. Potser un cop de tramuntana, potser una glaçada forta després d'un dia de pluja, potser les dues coses.
Llavors m'hauran de tornar a plantar. Tant de bo em clavin de cara al mar la pròxima vegada!.
Les muntanyes, de tan impassibles, li semblen cruels.
Per què no em giren mai?- es pregunta-.
Per primera vegada s'adona que ell és un home de palla i a aquests ningú se'ls pren seriosament.
Sent cruixir alguna cosa i sap que no és la fusta; després acluca els ulls i una vegada més prova de no pensar, no pensar, no pensar, no pensar...