Perquè sé que mai ho llegiràs...

Un relat de: NoKia

Cartes... Saps que no m'agraden, però sempre te les escric...
Aquesta, però, no arribarà mai a les teves mans...

Quatre mesos d'ençà que la meva vida es va acabar... tres d'enyorança, de ràbia, de por, de plors... de tant dolor... tres fa que no et veig... Des de aquell últim adéu precipitat a l'estació, en que em feies prometre que no fes tonteries... En que em vas regalar un últim adéu a la meva ànima ja morta, mancada de alegries, que només sabia plorar el teu adéu... Que vas marcar amb aquell petit objecte que encara conservo... Al igual que d'altres coses teves.
Pocs dies des de l'últim adéu, un dels molts que hem tingut... Paraules que em van tornar a fer plorar... Sí, em vas tocar aquella ferida tan fonda, poc guarida, i la vas tornar obrir... Torno a sentir el dolor... El dolor de la teva pèrdua, el dolor dels teus errors, el dolor de les ferides... Torno a plorar a les nits banyades de records, de moments... Desitjo com abans que la vida s'acabi perquè ja no hi ets...

Mai he acabat d'entendre el per què de tot... Tants errors... Em feies tant de mal, una vegada i una altra... Discussions, vespres d'angoixa... Les mateixes paraules...

Saps que t'estimo... saps que t'estimo amb tota la meva ànima... Que mai seré capaç d'estimar algú altre, així, amb tanta força... Quants cops t'ho hauré dit? Però tu només em desplaçaves i em substituïes... Tants mesos, tanta gent davant els meus ulls... Somriures i plors... Però no passa un dia en que no pensi en tu... No hi ha manera d'oblidar-te... Creia odiar-te... I t'odio tantíssim... El mal no el puc esborrar, no se'n va... Però pensi el que pensi i senti el que senti, tu no desapareixes... Per què ets tant per mi? Vull que fotis el camp per sempre... Per sempre més... Però no hi ha manera de fer-te desaparèixer...

I ultimament només voldria recuperar moments... La primera tarda que et vaig veure arribar... Mentre parlàvem pel mòvil, tot i tenir-nos davant... Aquella tarda en que no hi havia més món davant meu que tu i jo, mirant-nos als ulls en silenci estirats en aquell parc de Barcelona... Abraçats per primer cop, l'un davant l'altre, com havíem desitjat feia mesos... I tot es va esvaïr, poc després... La màgia, els sentiments... No puc pensar-hi...

I ara ho donaria tot perquè haguessis complert la teva promesa... Em juraves venir-me a veure... Però el temps s'ha acabat... El mes ha finalitzat, avui és trenta i demà l'octubre neixerà... No saps el que friso per estar davant teu i dir-te això que t'escric a la cara i plorar... Segon cop que m'hauries vist plorar... Però suposo que les promeses són fugaces... Tantes que m'havies fet, poques que has complert... Poder la situació no les pot fer acumplir... Però bé... Alguna cosa em feia esperar-te... Encara que no et vulgui tornar a veure més... Per què per tu resulto tan sols aquella noia llunyana... El teu primer amor? No ho crec... Però així ho dius tu... Però no ets tu que continues plorant per mi... Tu tan sols m'has substituït per ella... No puc creure'm que pateixis mentre sembles feliç, tan sols et manco jo... I jo no sóc res.

Em sento tan estúpida per tot... Per tot el que he arribat a fer... Per tot el que ha passat... Perquè jo segueixo aquí ploran-te i cridan-te, recordan-te... I tu jugues a l'amor mentre el temps passa... Que jo estic aquí, desitjant impossibles i creient en miracles... Que voldria un destí afortunat... Una solució... I tu ets allà... LLuny, tan lluny... Que t'importo però no t'interesso... Deu ser això... Encara que jo tampoc m'he empassat l'orgull... T'he dit tantes coses dolentes, t'he arribat a ridiculitzar i a insultar... Però bé... L'odi i l'amor barrejant-se poder resulten fatals... I jo ja no sé que és el que el cor em mana sentir...

Ara sí que et dic adéu... Per sempre? No ho sé, sembla ser que cops coincidim, parlem, recordem i aleshores ens queda aquell buit... Aquell buit que jo no sé emplenar, i que restarà per sempre més buit...

Comentaris

  • Sembla la meva història.[Ofensiu]
    Hannah | 10-07-2006 | Valoració: 9

    Genial, escrius molt bé!
    S'assembla molt a la meva història amb un noi i en la que estic passant fatal. Me'l gurado...amb el teu permís:).
    Quan le llegit em rellsicaven les llagrimes galtes avall.
    Com pot ser possible que l'odi i l'amor puguin ser notes d'una mateixa cançó?
    Felicitats!

  • Sentiments...[Ofensiu]
    montxita | 09-01-2006

    Amb aquest escrit ens fas sentir. Crec que tothom ha passat per un moment d'aquests, on l'odi i l'amor són tant forts... que vols, però no...

    Tu ho has sabut expresar molt bé, cada paraula, cada frase, cada lletra és un sentiment.

    Molt bé!!

    Montse

  • Pero Com t'ho montes??[Ofensiu]
    CLoNaDa | 08-01-2006 | Valoració: 10

    O.O FLIPO EN COLORS AMB TU! pero dish flonk tonk o.O com ho fas? claves amb les paraules!! ke m'he posat en la pell i ho he gairebe pogut sntir...Bé i la PauLiduNskins te Rao...a mi tp m'agrada kella frase. Pero bé allo va ser un amor, una experiencia, i no vas acabar massa ben parada, i nosaltres vam estar alla x tu smpre ke podiem :). i guaita t'en has sortit prou be reina, K tens un nou amoR. i tu esclar, et mereixies molt més. ija ho tens, tothom ha passat mals moments, no tot son flors i violes...a més si tens que recordar-ho recorda els moments bonics d'allò. I si no pots evitar algun dia enfonsar-te per recordar aquest motiu, estem aqui i a part, recorda kualsevol parida ke vam dir contra kest idiota xD...Recorda els atacs CDM xD... no se kes el k dic ja, pero be bon naDaL

  • Pero Com t'ho montes??[Ofensiu]
    CLoNaDa | 08-01-2006 | Valoració: 10

    O.O FLIPO EN COLORS AMB TU! pero dish flonk tonk o.O com ho fas? claves amb les paraules!! ke m'he posat en la pell i ho he gairebe pogut sntir...Bé i la PauLiduNskins te Rao...a mi tp m'agrada kella frase. Pero bé allo va ser un amor, una experiencia, i no vas acabar massa ben parada, i nosaltres vam estar alla x tu smpre ke podiem :). i guaita t'en has sortit prou be reina, K tens un nou amoR. i tu esclar, et mereixies molt més. ija ho tens, tothom ha passat mals moments, no tot son flors i violes...a més si tens que recordar-ho recorda els moments bonics d'allò. I si no pots evitar algun dia enfonsar-te per recordar aquest motiu, estem aqui i a part, recorda kualsevol parida ke vam dir contra kest idiota xD...Recorda els atacs CDM xD... no se kes el k dic ja, pero be bon naDaL

  • _shamandalie_ | 27-10-2005

    yeeyy! ke mira stava per aki, trobant relats nous i deskobrin noves persones i t'he trobat a tu^^ i he triat la teva karta per llegir, i es prexiosa.. suposo que es real pk pels comentaris i tal ho ha de ser aixi ke.. res ke pels comentaris tb s veu ke tens gent al teu costat! ^^ i ke pensa aixo en comptes de pensar en el ke t'ha passat (si t'ha passat) i.. m'estic liant.. xDD.. res que m'ha agradat molt, vaig a mirar altres contees a veure si son tan munikus! un petuniikk!!

  • Bones noieta![Ofensiu]
    Gorwilya | 19-10-2005 | Valoració: 10

    Feia dies que no entrava a llegir-te i ara he pensat que llegiria alguna coseta teva, i mira aquesta carta ha estat l'escollida...

    M'ha encantat la manera com has transmès tots els pensaments i sentiments en el relat, t'ha quedat genial! Tot i que és molt trist tot el què expresses és bonic de llegir... ;P La manera com està escrit fa que et poguis posar a la pell de la persona que escriu, diria que la teva, i és com si ho visquessés per mi mateixa.

    Suposu que la carta és real, només volia dir-te que segur que trobaràs algú que et mereixi i que t'estimarà! No et capfiquis per aquest noiet, que ni ha molts més!!

    Petons wapa!!

    Gorwilya

  • ai tia..[Ofensiu]
    SieMenS | 03-10-2005

    putu nen..am perdo..pro juersh..pff..k imbecil k es...putu tiu...
    xk? es un imbecil..i no es mereix ni aixo laura..ni aixo...
    be..mes q komentar el relat, comento..la situacio.
    saps que t'estimo amb tota la meva ànima...

    Que mai seré capaç d'estimar algú altre, així, amb tanta força...

    ¬¬ nu marada aixo.
    vai a menxar ara si k ma mare ha ribat.
    testimo

    PauLa*

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de NoKia

NoKia

31 Relats

179 Comentaris

47000 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
Bajo el sol que me apuñala
vivo sin patria ni dueño,
como el aire lo regalan
y el alma nunca la empeño
con las sobras de mis sueños
me sobra para comer.

¿De qué voy a lamentarme?,
bulle la sangre en mis venas,
cada día al despertarme
me gusta resucitar,
a quién quiera acompañarme
le cambio versos por penas,
bajo los puentes del Sena
de los que pierden el norte
se duerme sin pasaporte
y está mal visto llorar.

(Joaquín Sabina)




quelcom:

cp__nokia@hotmail.com