Història d'un euro

Resulta que al meu humil parer aquest relat és un exemple perfecte de creació “auroramarcoarboonesiana” :
- per un costat, planteja un petit conflicte entre els personatges a partir d’unes dades aparentment objectives presentades amb gràcia, que fa posicionar al lector de banda de l’un o de l’altra,
- per un altre, ho resol amb més gràcia encara, demostrant que les aparences de vegades enganyen o que, al menys, hi ha més d’un punt de vista possible sobre les coses, i que en ocasions la sorpresa salta quan menys t’ho esperes,
- per qualsevol costat del que es miri, ningú surt ferit de gravetat, ni pel que fa als personatges ni pel que fa a qui el llegeix, que més aviat queda somrient davant la jugada i encantat davant la pantalla, perquè se sap en possessió del secret que els veïns desconeixen, i per tant afortunat.
- a més a més de l’humor explícit, es pot trobar ( si es tenen ganes ) elements implícits de crítica social, per estaments, grups i categories, i fins i tot individual, segons cada qual se senti interpel•lat, però en cap moment sotraguejat o impactat en desmesura o amb acidesa.

En resum: és divertit, sorprenent i ben tramat!

T’envio una abraçada de les que no tenen preu,
Unaquimera

Jo estic d'acord amb el meu pare . Aquest text és "una història de Nadal, d'aquelles que et transmeten placidesa, i et deixen amb un somriure als llavis."

Enhorabona pel relat!

Aprofito l'avinentesa per desitjar-te un molt bon Nadal.

Núria Gausachs i Cucala

M'ha agradat el relat. He notat un canvi en el teu estil. Et veig més deixada i subtil; utilitzes sense por el renec necessari i convenient quan toca. M'agrada aquest atreviment perquè t'allibera de la autocensura que ens imposem de forma involuntària.

Sensacional !
Un sentiment expressat val mol més i més que un euro. Enhorabona !!!

una història amb un protagonista força original, un euro. És evident que tens molta imaginació. Et felicito.

Segur? Jo, crec més aviat, que es tracta d'una història de Nadal, d'aquelles que et transmeten placidesa, i et deixen amb un somriure als llavis.
- Joan -

M'has fet riure i al mateix temps impregnar-me de l'esperit autèntic del Nadal. Persones com tu ens fan falta en aquests temps de doficultats.
Lamento que t'hagin atacat de nou els trolls.
I van...? Sé que no els hi vols fer cas però dol,
malgrat tot. Els he reclamat com a ofensius i et
desitjo que passis un bon Nadal.

Una forta encaixada de JOANPG.

PS. Estic pendent, ja fa dies, que em publiquin un poema ja que torno esperonat pels ànims que entre tots m'heu regalat i segueixo el teu exemple. Escriure ens fa feliços.

...ens fots el cor gran com un cabàs! Fa uns dies que quan vaig a comprar al super, veig que la gent no els porta els carros a vessar com abans. A molts se'ls hi veu el terra. Però m'apunto aquesta idea tan bonica i quan hi vagi, donaré el carro al primer penjat que vegi. I si te mes €'s que jo(que no costa gaire) que l'hi aprofiti! 1 € es 1 €!.
S'atansa Nadal i...hauria de durar tot l'any...Ara que hi ha molta gent que es posa trista aquestes festes i no les voldrien ni veure. Vaig fer un poema fa molts anys que deia mes o menys:

Ja s'atansa!
Ja s'atansa!
...........diu l'indigent
ja s'atansa el dia 7 de gener! o algo així. L'he perdut.

Bueno, i per preparar les Festes:
petons que rima amb...torrons!