historia de dos vides que es van trobar

Un relat de: amelie

Tot comença un dia que t'adones que et falta companyia, i necessites un noi que li sobrin energies...Busques arreu però ho trobes allà : un simple missatge, un simple favor i tot per compensar un petit error...Una proposta innocent - que encara espera pacient- es converteix de sobte en la causa de tot i de res...
Retrobada a les escales, rebroten sentiments, reneixen sensacions, tot canvia, tot es transforma, una pregunta curiosa...
Tota la setmana impacient, tornen les esperes interminables, de cop, el cor et fa un salt
- o el salt et fa un cor- : mirades que es creuen, dubtes que s'esborren amb un petó breu que et fa veure més enllà...
Passen els dies, apareixen les tremolors, alguns descobriments sota la lluna però encara mirades plenes d'ambigüitat...
I ell que et mostra els racons més insospitats, amb ell descobreixes nous paisatges on mai abans t'hi havies fixat...
Brillen les llums al carrer, arriba Nadal!! I una conversa reveladora - fruit d'una història entendridora- fa que una bufanda es converteixi en un bonic regal.
Arriben moments únics que es trenquen amb corredisses I - menys mal- amb rialles…
algú sent un crit enmig de la immensitat de la nit però després entre petons i carícies quina calma es respira...
Al terrat, a casa, a la platja - amb pluja- o fins i tot en un banc torçat, qualsevol lloc es torna inoblidable si estàs al seu costat...
Entre llamps, trons i aigua que cau.. et fas promeses, formules desitjos amb els ulls clucs somniant junts sempre en un món aïllat on només hi entreu vosaltres dos - ningú més..-
Dents que peten, ones que xoquen, i vosaltres dos: abraçats, salats - en una minitovallola- feliços... i al cap d'uns dies una rosa i un llibre - Marina-.
Mica en mica aneu creant un ambient amb un color i una olor pròpies - encara que sense adonar-nos tot va canviant - i creixen cabells, creix l'esperança i creix la confiança! Quan apareixen les pors entre els llençols, mans tremoloses, vergonyes absurdes, declaracions íntimes, comprensió - i al cap i a la fi tendresa...-
I ja n'hi ha prou de tremolors, de caputxes i jerseis i de tants i tants caramels!!
Alguns viatges que us separen però que no us esborren - els records perduren- però tot i així al tornar no s'eviten malentesos..
Després d'hores de confusió i patiment, en unes roques et tranquil·litza el vent - que ja és brisa- després d'algunes confessions, arribant a bones conclusions, t'adones que ja torna a sortir el sol...
Una bicicleta i dos pedals un noi que arriba i que se'n va fugaç... i ara ve quan t'alliberes i entres a l'aigua salada i et refresques, t'esquitxes i d'alguna manera els maldecaps s'obliden...
Canvi de clima, canvi d'horitzó: entre carn a la brasa i petxines poc a poc les temors minven, les mirades de complicitat cada vegada n'hi ha més, s'acaben els dubtes però no les derrotes - encara que per nosaltres, triomfs!!!- i encara ara descobriments - encara que sembli mentida! -
I cau la pluja al perdre's al bosc, però torneu xops i quan ja és fosc...

Comentaris

  • Ostres....[Ofensiu]
    Rita | 04-06-2006 | Valoració: 10

    Em recorda tant però tant a la meva vida...sembla copiat del llibre de la meva existència. M'han saltat les llàgrimes i tot...Potser és que m'has espiat,...o sóc jo que intento trobar semblances entre la meva història i totes les que llegeixo...

    Gràcies...!

    Genial Amélie! : D

  • Azalea | 14-03-2006 | Valoració: 9

    una història plena de màgia i de sentiments... m'ha agradat molt com ho has explicat i descrit tot,... ho has fet tot encara més bonic.

  • aclariment!![Ofensiu]
    amelie | 29-11-2005

    Aveure aveura que potser no s'entén gaire??
    és que aquesta historia és fruit d'una relació tan extranya que no podia ser d'una altra manera! ho sento si us he decebut.. :)

    amelie

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de amelie

amelie

66 Relats

150 Comentaris

65573 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63