Hieràtic

Un relat de: Xantalam

*

Ets efígie estàtica, filiforme,
home dins la gàbia del moviment.
Turment atònit, desig d'escapar
del gest congelat, inerràtic, ineficaç.
I la pell, epidermis en l'urna del temps,
una cuirassa de cuiram gèlid.
El cor i l'ànima estèrils
dins l'ennegrit cos de bronze.

Una passa petrificada, agosarat el pas,
ensotat en el buit abismal que ens separa.
Figures i figures aïllades, illa de terra, isolada.

Quan la certesa sap que és certa
i està segura del seu fracàs,
ens augura un moviment frustrat.
Tot esdevé hieràtic intent, art:
atorgar vida reduint matèria viva,
allargassant, esvaint la figura en l'espai,
fent-la fugissera, inconsistent i fràgil.

Agonia àgil de l'angoixa del destí.
Perpetues l'esperit, en el si fugaç de l'art,
en la cerca suprema de l'ésser viu,
pas primitiu, que no aconsegueix
esquivar la inamovible fatalitat,
l'absoluta manca de moviment,
moviment cap a l'absolut, cap al no-res.



Comentaris

  • Lamento...[Ofensiu]
    nuriagau | 08-02-2009 | Valoració: 10


    ...no saber fer un comentari adequat d'aquest poema. L'he llegit i rellegit diverses vegades, però no sé expressar el per què.

    Els versos que més m'atrauen són:
    "Quan la certesa sap que és certa
    i està segura del seu fracàs,
    ens augura un moviment frustrat."


    Admiro la facilitat que tens d'escriure poesia. A mi em sembla tan difícil...

    Ens veurem a la calçotada!

    Núria Gausachs i Cucala

  • Bona descripció. [Ofensiu]
    Alberich | 18-01-2009

    Impressionant l'escultura d'en Giacometti, que amb la seva filiforme aparença, avança endavant, al mateix temps que sembla elevar-se amb una certa espiritualitat.
    Li fas justícia amb els teus versos de bona observadora i d'elegant factura.
    Gràcies pel teu comentari i enhorabona.
    Ramon

  • No tinc paraules[Ofensiu]
    Tina | 18-01-2009 | Valoració: 9

    Quan exacte! q maco.

    Fins aviat

    Cristina

  • Empar![Ofensiu]
    F. Arnau | 17-01-2009 | Valoració: 10

    De nou has fet un gran poema, i van... T'estic parlant dels reptes, un medi en el que et trobes com els peixos a l'aigua.
    El poema és magnífic, i en tots els versos deixes ben clara la teua admiració per l'obra d'art i pel seu autor (Giacometti).
    Una forta abraçada!
    FRANCESC

  • JO VOLDRIA NO SENTIR-ME MAI[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 17-01-2009 | Valoració: 10

    Com aquesta negre figura, tant fràgil i lletja,tan poc àgil i tant feixuga. Però la vida done moltes voltes i quan et van passan "cosetes" vas notan que tot tu et tornes "figureta". Bon poema i ben escrit. Felicitats!

  • Has escrit uns versos [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 16-01-2009 | Valoració: 10

    molt encertats sobre aquesta figura humana allargassada estilitzada que en el seu caminar dona la sensació de moviment pensatiu trist però decidit sabent on va. Verdaderament semblant passes sacerdotals o hieràtiques. Un poema que honora l'obra de Giacometti.
    Gracies per el teu comentari,

    J. Lluís Cusidó

  • De pedra[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 15-01-2009

    em deixes sempre que llegeixo els teus poemes. Aquest, especialment, l'has clavat amb els teus mots punyents.
    Et felicito, un cop més Xantalam, i espero no quedar-me hieràtica ara que ens veurem aviat.
    Molts petonets.
    Mercè

  • comentari de repte[Ofensiu]
    gypsy | 15-01-2009

    En el teu bell poema veiem l'home torturat, en una gàbia de bronze. Tu també has fet referència a la manera de treballar de Giacometti: allargassant, emmagrint fins conquerir l'efecte cercat en l'observador.
    Mostres l'angoixa de l'autor de l'obra per sobreviure a l'angoixa vital de viure mitjançant l'art, encara que aquest sigui efímer i passatger. El final dramàtic, cap a l'absolut, cap al no-res. De lucideses que fan pensar embolcallades en belles paraules. Moltes gràcies, Xantalam. Tens un segell inconfusible i propi.
    Felicitats poetassa!


    gypsy

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xantalam

Xantalam

100 Relats

592 Comentaris

134447 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Conservo en aquest web, com la llibreta vella que no tinc, els primers poemes (manquen una bona colla de poemes inèdits de la darrera època). Tots ells m'han dut a la publicació del primer llibre "Dona i ocell" en la col·lecció de Poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

Aquest llibre ha estat guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi . Editorial Denes, 2014.





El meu segon llibre, "Quatre arbres" rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana el 2015 (Viena Edicions, 2016)




***

Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Potser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.

Maig, 2008

xantalam@gmail.com


Bloc de poesia Enfilant finestres

Bloc del grup de poesia Reversos Reversos grup poètic