Hermeneia

Un relat de: prudenci

Estava en una parada dels Encants Vells. Era un paper rovellat per la mort del temps i presentava una línia en un extrany idioma que jo hagués volgut conéixer per 1'interes que em va despertar el so i la musicalitat de les seves paraules. A sota hi havia tres firmes en un roig que em va glaçar la sang.
M'hi vaig fixar perqué li tocava un raig del sol escadusser d'aquell dissabte. El Sabath dels jueus- vaig penssar- . L'home que curiós va venir a preguntar-me
qué mirava era un jueu, amb la seva gorreta de rabbi i la seva barba incipient sota el nas curvat.
Qué vol?- em diu somrient.
M'estava mirant aquest pergamí- li vaig respondre.
N'hi diem 1'Hermeneia - em contesta sense deixar el seu somriure.
I segueix... més que per res perque tant sols té una sola linea i és 1a paraula més ocurrent que hi ha.
Em miro el paper esgarrinxat pel sol: ie que hermeneia ie nee quam derta.
Quan en vol?
Te ´1 pots quedar si vols jo no en faré res .... el tinc fa 30 anys peró m'agrada la lletra i per aixó el conservo.... ja t'he dit que entre nosaltres li diem l´hermeneia". Qudate-la tu ...de moment....
I s'en va anar a vendre una calaixera tot i somrient de nou.
En arrivar a casa la meva atenció s'en va anar cap a les tres firmes que m"exitaven.... d'un roig porpre i calent. Les vaig acaronar com si d'un nadó es tractessin i em vaig dur el dit als llavis per copsar la seva lluissor.
Els dies de Biblioteca van ser llarcs . Al final vaig trobar un vell diccionari copte que em va anar de marevella.: La frase volia dir : AQUELL QUE CONEGUI EL SIGNIFICAt DE AQUESTES PARAULES NO GONEIXERA LA M ORT..
La idea em va empalidir tant com interessar„„ i despres de tres anys de recercas i cabilacions que m'estalviaré explicar, vaig arrivar a la conclusió de que el significat era el mateix que "el significat" , es a dir " la hermeneiá' , El significat
Aquelles paraules eren el seu propi significat........ de la paraula hermeneia sorgit de totes les forces Hermétiques.
Va ser llavors que m'en vaig donar conte de que les firmes estaven fetes amb sang i que de 1'una a 1' altre hi havia rnolts anys de diferéncia, com doscents cinquanta cada una. Aixó ho vaig corroborar amb les análisi oportunes qu'em va fer un amic de la Facultat.
*
Els dies de Biblioteca van ser tant llarcs com curta será la meva explicació,
...estic cansat i no tinc gaires ganes de donar explicacions abans de firmar.... ja han passat dos cents cincuanta anys des d'aquell día. He vist morir a sers estimats i he entés com i perqué canvia el món, ja no tinc res a fer aquí.
*
Ara vaig a firmar, estic tip... sé que així em lliuraré d'aquesta maledicció de viure sense mantenir-se jove. La meva pell ja no dibuixa ni 1'ós, i les meves venes retallen de blau marí tot el meu cos caduc. Els cabells em cauen sobre l´esquena en una resclosa de blancor tumefacte, i els peus ja no m'aguanten més.
Les meves dents son absents i només em queden genives maltractades per els anys
Firmo amb sang aquest paper , i al materix fer em tallo les venes d'una vida deformada per el temps i el sofriment.
Un cop firmat el duré als Encants Vells, que encara son a la Plaça de les Glóries sense saber amb qui he fet aquest pacte mentre em ragi la sang de les venes al llarg de tot el carrer del Clot que ja per sempre més em recordará,
Igual que el paper rovellat anomenat hermeneia

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: