Cercador


Llista categories

"Here we are again"

Un relat de: Mar
I aquí, altre cop,
respirant una lliçó no apresa
de comprendre els meus pares
d'entendre que ells tampoc són 'perfectes'
de deixar-los respirar.

I deixar-me respirar,
sentint-me de nou presa
d'aquelles emocions que no sé ben bé com expressar
per por
a allunyar-me
per vergonya
de no ser 'forta' com he cregut que sóc

Així que escric,
perquè no sé en qui refugiar-me

M'entrego a l'aire,
amb aquestes emocions,
amb aquestes paraules,
que brollen altre cop.


Comentaris

Afegir comentari
  • Aprendre...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 13-01-2018 | Valoració: 10

    Són tates les lliçons que hem d'aprendre... Pensar que amb una existència n'hi ha prou fóra enganyar-se un mateix. Sort en tens de tenir encara els pares en aquest món. Perquè d'aquesta manera sempre hi ets a temps de rectificar. La escriptura no ha d'ésser un refugi, una fugida. Sinó, simplement, una faceta de la teva vida que et permeti pouar en el bo i millor del teus ésser i de retruc compartir-ho amb tots aquells que des de l'anonimat sabem de la teva existència. Nil.

  • Felicitats![Ofensiu]
    Rosa | 12-01-2018 | Valoració: 10

    Descrius perfectament les emocions i el sentir de parlar a l'aire. M'encanta.
    Rosa

  • Per a: Comentaris acollidors[Ofensiu]
    Mar | 16-10-2017

    Gràcies!

  • Fantàstic[Ofensiu]
    Sol_ixent | 16-10-2017 | Valoració: 10

    Crec que en aquest bonic poema resumeixes el perquè de l'escriptura, la raó per la qual molts de nosaltres "vomitem" els nostres versos en aquest canal.

    M'encanta la frase:
    "Així que escric,
    perquè no sé en qui refugiar-me"

    Felicitats, et continuaré llegint!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Mar

33 Relats

48 Comentaris

24319 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >