Jo vull teixir

Es preciós

M'ha cridat l'atenció aquest teu bell pome pel seu títol, de seguida entendràs perquè. No sé que deu tenir aquest ofici tan antic que es presta tan sovint a mil metàfores, imatges i comparacions en literatura i, en particular, en l'àmbit encara més personal de la poesia. La gent ha teixit, amb tècniques diferents, des de temps immemorials, fins i tot abans d'Homer, suposo. A la nostra terra ja teixien els íbers, encara que fos de manera rudimentària. Com en aquest poema, molts escriptors i poetes ho han comparat amb l'art de viure, d'anar construint una peça amb dedicació, paciència i sensibilitat. I de vegades cal fer i desfer el texit, com Penèlope. Et dexo finalment l'enllaç a un breu assaig afí, de la meva collita, escrit no fa encara gaire temps:
Teixir i viure
Bon estiu i a no perdre passada! ;-)