He trobat el teu contraverí

El meu
somriure
dins els teus
ulls.
La meva
sang
dins el teu
cor.
El meu
alè
entre les teves
dents.

Tot t'ho quedaves.
Vas encendre el meu
foc,
ho admeto.

Te'm vas acostar.
Em vas mirar.
Em vas acariciar.
Amb els teus
dits,
que eren com llumins.
Amb la teva
llengua,
amb la teva
saliva,
espurnes de la teva
boca.

Vas aconseguir encendre el meu
foc.

Però no en feies prou.

Volies el teu
verí
dins el meu
foc.

Però el verí,
no crema,
sabies?

El meu
foc,
el que era per tu,
es va apagar.

No volia que em fessis mal.

Però no hi va haver res a fer.
El teu
verí
ha estat molt dolorós.

Encara que,
per sort,
existeix el contraverí.

El temps.
I el temps,
ha passat.

Ja no t'estimo.