He sofert cagarrines en un acte social!

Una nit, si la música d'una ianqui no hagués foradat les meves orelles no hi hauria lloc per a aquestes paraules.

La teva vida pot ser complicada o ruïnosa però mai tan sintètica, patètica ni desorientada. La teva vida existeix fent aquesta música? Quin sentit té treure per la boca bombolles de sabó quan ja t'han tret les ales per volar i per imaginar? doncs deixa'm que t'ho digui: cap ni un. Però aquí estem tota una massa d'humanitat seguint un ramat. On anem...?
Doncs a l'auditori. Swing simfònic. Pagar per veure. Alguns escolten però ningú se sent. Tampoc s'hi sent -quan ets un autòmat- i la música es desfà sense vida. Aleshores el clamor es fuga per mentira global i mentrestant flueixen notes automatitzades. Per adornar-ho una mica i que no en manquin floritures cal comptar que resplendien llums i colors del flamant Auditòri. El que dic: desapassionats tots. I els compassos, cal comptar que no es deixaven veure. Pel que fa als músics, aquests s'entreveien tot deslluïts (afamats de fama) i feien fans l'honor a l'afició. Ells; sí, ells! el públic! que s'aficionen a lluir-se; del palau a l'auditori. Lloc de trobada: nínxol immaculadament acondicionat amb l'última modernitat: món materialista? Qui ho diu això? Naixem, vivim i morim més enllà del robotitzat món del futur que predica la ciència-ficció. De què ens hem d'escandalitzar, doncs? Ara bé. Demà ja s'ho faran, que és així com deliren: treuen bombolles pel cap. Moltes comoditats però ni rastre de música que se senti: en tot cas música de plàstic o música estèril.
Deliro jo o no m'agraden els actes socials de llarg? De llarg que no m'agraden! I si no, ja s'ho faran. Que aquí hi ha moltes persones que no pensen delirar. En tot cas pensen. I pensen que... doncs que s'ha de viure per actuar. No d'actuar per viure!
Inaudit! inaudible! així és com fan les ones automàtitzades: que no ens fereixen. Que ni tant sols ens fan pessigolles perquè resulta que l'estultícia i la niciesa ja ens han hipnotitzat. Aleshores és quan no sents, quan no existeixes i no tens més remei que posar cara d'Homer Simpson i està clar que no entens res de res. Però que us esteu matant! que no ho veieu? a no, que ara se'n diu fer turisme. Turisme intel·lecto-espiritual, això mateix. Sí, sí; fes turisme fill meu. Fes turisme no sigui cas que viatgis i se t'il·lumini un sentit o una consciència. Ah! i menja hamburgueses allà on vagis!

Crec que caminem ben atolondrats i esmorteïts. Aquesta nit ha estat a l'auditori: cangrena de luxe, això és el que s'encomana si esoltes música-cotó-fluix per a les teves orelles. Què haureu d'esperar vosaltres de la vida? sinó un paradís fet a mida i de coto-fluix?