He conegut gent feliç

M'ha sobtat que de formes tant distintes diem coses semblants. No es que vulgui que em llegeixis, però si ho fas veuràs que acabem coincidint en la visió.

M'ha agradat força el teu relat.

...seria molt trist que la gent no fos feliç. No s'és, però, feliç de forma lineal. La felicitat és com el muntatge d'un relat: inici, nus i desenllàs. Es viu i marxa i ho notem quan ho fa. Queda el record. Es tracta de saber viure en la no perdurabilitat de res, ben difícil (tot just ho estic aprenent) i així poder ser "feliç" en tot, en el bo i en el dolent que la vida ens porta, amb consciència, sense pors i excuses com la feina, la mandra, la irresponsabilitat, etc.

Mena plena de defectes i de no defectes.

On és la gent? Has d'escriure un altre post dient on era la gent feliç, els anem buscant tothom.

...de gent tal com la descrius, més de la que ens pensem, el que passa és que la resta enfosqueix el raig de llum que aquesta gent ens dona. Si tothom intentés ser feliç, ho seriem, segur! Carpe Diem
Una abraçada.