Havia arribat al límit (Venjança)

Ho tenia molt clar, volia venjança, no sabia pas com ho faria, però, sí , ho havia de fer, havia arribat al límit.
Aprendria a llegir els seus pensaments, a interpretar la seva mirada, a estudiar els seus moviments, i lentament sense presses, aniria desposseint-lo dels seus millors plans, il·lusions, projectes....
Va aprofundir en els estudis de la ment i el comportament humà i va estudiar-lo a fons, amb deteniment.
Els seus pensaments eren d'una tristesa infinita, la mirada buida i perduda i els seus moviments passaven de la monotonia al desconcert.
De mica en mica va anar descobrint en ell la raó de la seva perversitat.
Una infància en mig de les relacions turbulentes dels seus pares el van endurir, no sabia com estimar , havia perdut els millors anys de la seva vida , també volia venjança !
Ella es va trencar per dins. Van passar llargues hores en converses mai imaginades, silencis compartits, abraçades profundes. Aquell escut de pedra es va anar esmicolant, i ell va deixar sorgir la seva tendresa, la seva humanitat.
Sentia vergonya, havia volgut enfonsar-lo, però també alliberament, l'havia salvat.
S'adonava que amb aquell desig desenfrenat de venjança l'havia ajudat a estimar .