Haurien de caure els murs

Un relat de: Endevina'm
Haurien de caure els murs

Quan els marges del riu s’esborrin,
sols la llum d’un fanal
restarà com una vella imatge.

Jo potser vaig ser el gran
i tu la més menuda, però tant se val!
Serà tan sols el llamp vital
d'uns ignorats personatges.

Recordarem l’escalfor
dels moments que foren,
i la resplendor com un miratge.

Viurem en el record
de fets somiats,
i arran la manca de claror…
veurem com s’allunya el sorral,
i ens retorna la pèrdua, la por.

Mulla’t els peus i salta sense amargor,
mai enterraràs la sensació,
que demà, sols romandrà la sal.

Quan veurem el Delta ben mort,
serà fora d'hores, que cercarem el coratge.
Res assolirem, ni eixugant els nostres plors.
Veurem, allí on habitaven els miratges,
que hem fet tard. Sí, massa tard serà aleshores,
per fer reviure els bells paratges.



(Lo riu és vida!)

Comentaris

  • que no mori la vida.[Ofensiu]
    Atlantis | 08-08-2021

    Gairebé una elegia al riu, tenyida de nostàlgia. Una imatge trista. El riu és vida. Que no mori la via..

  • Plorarem[Ofensiu]
    Magdala | 08-08-2021 | Valoració: 10

    Plorarem desolats. Plorem ara, avergonyits, impotents i abatuts. Un poema molt bonic, tot i el seu pessimisme i tristor.

  • Haurien de caure...[Ofensiu]
    Prou bé | 06-08-2021 | Valoració: 10

    Sí. Hauria de caure la sobèrbia, l'egoisme, l,egocentrisme, el sentit de la immediatesa sense pensar ni preveure el demà....tants i tants murs que ens apresonen...la capacitat de la"home" d'autodestruccio és infinita...podem confiar en el futur?
    Amb total cordialitat i un poc d'esperança, encara!

  • Haurien de caure...[Ofensiu]
    Prou bé | 06-08-2021 | Valoració: 10

    Sí. Hauria de caure la sobèrbia, l'egoisme, l,egocentrisme, el sentit de la immediatesa sense pensar ni preveure el demà....tants i tants murs que ens apresonen...la capacitat de la"home" d'autodestruccio és infinita...podem confiar en el futur?
    Amb total cordialitat i un poc d'esperança, encara!

  • Abans que sigui massa tard...[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 06-08-2021 | Valoració: 10

    I tant que és VIDA lo riu... L'última estrofa m'ha emocionat malgrat m'ha deixat en un estat de pessimisme... Em penso que no t'equivoques amb el que dius...
    Conservem els bells paratges abans que tinguéssim que recordar-los.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

29 Relats

143 Comentaris

23368 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer altres coses, més de cara als microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Però miraré de tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.