Has vist mai la sort?

apareix quan no ens hi fixem, i quan la busquem, es torna invisible.

Petons, sílvia!

Certament.. m'encanta.

Darrerament jo tb penso que sort no va trucar a la porta de casa meva.. però sempre podem pensar q pot ser pitjor.. i més val que ens ho creiem.. q si nó, la desesperació i el dolor se'ns faria mass amics..

la sort és una cosa que ens utilitza quan vol, i tot i així no li podem girar l'esquena i li hem d'obrir la porta sempre que ella vol...

Sílvia, ara que et conec una mica més.. et puc dir amb confiança que m'agrada com escrius, que ho fas molt bé.. i que espero veuret dimarts per les festes!!

dimarts promet.. diga-li a qui tu ja saps que t'hi porti...

una abraçada i un petó!
a reveure!!

es kustio d,esperar

la veïna es va fer passar per tu, la va convèncer que era una adressa equivocada, que era ella a qui buscava i ara... està podrida de diners, de fama, de cotxes, d'homes... podridaaaa! que la bombin!
tu, en canvi, eres fora... i sense ELLA, la sort... has anat pujant poc a poc i vivint, sense esperar ni desesperar que algú truqui a la porta...
breu, breu... però intens i atapeït.
una abraçada!!!

Em recorda a quen jo dic 'el dia que vares repartir la sort jo arribí tard'! i és que a voltes (sovint) hi ha cops que penses que la sort no está dins el teu diccionari...

Tranqui! ja som dos! jejeje

algú que escribia com tu, va morir en accident de trànsit amb un manuscrit inacabat, pretenia entendre la vida i escriure sobre l'amor però la mort no el va deixar.
entenc el moment, el mar, l'aigua, però obre els ulls i neda, no hi ha res imposssible