Cercador
Has de triar...
Un relat de: jOaneTaArribes de nou demanant-me perdó
sense dir-me el motiu ja noto gel al meu interior
sé que es tracte d'ella un altre cop
i que cada vegada fa més mal rebre aquest cop
M'ho expliques i nose que contestar-te
et miro i penso en tot el que acabes de ficar-te
que puc fer per ajudar-te a deixar-ho?
com et puc fer entendre que has d'acabar-ho?
Tenc por del que pugui passar
tenc por de no tornar-te a escoltar...
Digue'm que ho faras
que per fi ho deixaras
que no hi haurà més perdó
que fugiràs d'aquest món
però no venguis demá diguent-me que t'has rendit
acaba lo començat i compleix el que has dit
Tanco els ulls quan veig que tardes
Demano que estiguis bé amb paraules asustades
temo per el que et pugui haver passat
i reso perque tot m'ho hagi imaginat
No puc esperar que em diguin que ets mort
necessito que et decideixis hi siguis fort
fes-ho per jo i per la gent que t'estima
no pots jugar-te així la vida
Tenc por del que pugui passar
tenc por de no tornar-te a escoltar...
Digue'm que ho faras
que per fi ho deixaras
que no hi haura més perdó
que fugiras d'aquest món
però no venguis demá diguent-me que t'has rendit
acaba lo començat i compleix el que has dit
Algun dia ja no ho aguantaré
I que triis et demanaré
O acabes amb la nostra amistat
O surts del món on t'has ficat...
l´Autor
88 Relats
217 Comentaris
116659 Lectures
Valoració de l'autor: 9.56
Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.
Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.
Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?
Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.
Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.
--------------------------------
Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.
Últims relats de l'autor
- somia i guadeix de la vida
- La meva llengua
- Cada somriure em remou la consciència
- El nostre primer petó
- Realitat dins un somni
- A Tu que vas abandonar-me
- Cercant-te dins l'infinit
- Em mereixia més...
- Desesperació
- Ets aquell que...
- Prometo tancar els ulls i recordar el que vas ensenyar-me
- Obra'm un nou món
- Ells... jo
- Paraules gelades...
- Laia, desperta't! (III)