habitació 103

Un relat de: judith

PAPA,MAMA :

No se que deus estar fent ara.
M'ho pregunto però no ting resposta.
Has vist com plou avui? Són llàgrimes, llàgrimes meves, i els trons la meva ràbia.
Em sento presonera, en un lloc on la realitat es frustrant, on l'enyor es cada dia més gran i etern.
Ara mateix voldria no pensar en tu, ni en ningú a qui estimo, però ès impossible quan plou, no t'ho sembla?
Es com si el temps volgues fer-me recordar tot el que he perdut rera aquestes quatre parets.
M'he tret la llibertat.
Saps com em sento? Voldria cridar, destrossar-ho tot, però no ho faig perquè em tinc por.
Aqui dintre m'agradaria no tenir cor, per no haver-me de penedir tants cops quelcom he fet per sentir-me tant infeliç.

A vegades a les nits, intento no sentir a les persones que son a les altres habitacións, que riuen o be ploren, perque se que ells podràn marxar . Els envejo.
Fins hi tot els coloms, que es col.loquen al bell mig de la meva finestra em fan sentir nostàlgia i els odio.

No poder veure els carrers, les muntanyes, els rius, la multitud... sentir l'aire com m'acarona el rostre... em remou l'ànima i em destrossa.

Mil cops he fugit d'aqui, volant amb ales de papallona... He solcat mil aromes diversos, he visitat mil paisos, mil desserts.. però no t'he tingut a tu al meu costat.

Soc aqui, recordant el teu somrriure.

P.D No se si m'he expressat prou bé, per`l'únic que vull es que sentis el que jo sento tancada dins l'habitació 103.

Comentaris

  • T'entenc tant... però tu ets molt més forta que tot això...[Ofensiu]
    PAULA_93 | 17-07-2006

    Noia se com et sents... Jo he estat més de dos anys anorèctica i ara en comenso a sortir. Creume tu pots has de pensar que tu pots vencer tota aquesta merda... que no és res mñes que això merda!!! I ni que et sembli que estiguis sola tens a molta gent que potser no et poden entendre pero volen el millor per a tu...
    que sàpigues que em tens aquí.

  • T'entenc tant... però tu ets molt més forta que tot això...[Ofensiu]
    PAULA_93 | 17-07-2006

    Noia se com et sents... Jo he estat més de dos anys anorèctica i ara en comenso a sortir. Creume tu pots has de pensar que tu pots vencer tota aquesta merda... que no és res mñes que això merda!!! I ni que et sembli que estiguis sola tens a molta gent que potser no et poden entendre pero volen el millor per a tu...
    que sàpigues que em tens aquí.

  • Hi ha tota una vida fora l'habitació 103[Ofensiu]
    Soliloqui | 21-01-2006

    Jo vaig sentir el mateix des de l'habitació 23.
    Potser algun dia s'acabarà aquest malson...

  • abans...[Ofensiu]
    Capdelin | 12-04-2005 | Valoració: 10

    un cant a la llibertat... ara, la soletat, la presó... quin contrast!
    un relat dur, psicològicament fort... una tragèdia teatral... llàgrimes tancades en presó de cristall...
    felicitats!
    tens una força bestial en els teus mots i en la forma com tractes el tema... escrius l´essència de la sensació que vols transmetre i fas entrar al lector dins de la teva ment, sentint el que tu sents...
    un petó i una abraçada!

  • Joer..[Ofensiu]
    Sareta_16 | 09-04-2005 | Valoració: 10

    nena se'm han caigut les llàgrimes al llegir-te...
    Se com et sents, jo vaig passar per lo mateix, aquest món que em descrius m'es tan familiar, el tinc gravat a la memòria i crec q mai podré desferme'n d'ell...
    Tot i que estic recuperada, weno va a èpoques..només dir-te que tu pots surtirte'n, amb força de voluntad i si tens ganes de tornar a ser la de sempre, recuperar la judith que t'han anat robant, i tornar a tenir ganes de viure, estimar, cantar, ballar, riure...
    Sigues forta, q segur q ho ets molt!Inga noia, no t'enfonsis més en aquest pou de merda, tu pots, treu forçes d'on no n'hi han!
    Ànims wapisiiiiiima, tu vals molt no deixis q això t'arruini la vida!!!!!!!
    Em tens aquí pel que tu vulguis!!^^

l´Autor

judith

4 Relats

9 Comentaris

3800 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Nascuda a Barcelona al 1984.
Soc d'aqui i d'allà, pero actualment visc a Anglès a la provincia de la Selva.
Desde petita que escric, es la forma de evaporar-me de tan en tant de la quotidianitat.
Ting tot de carpetes velles plenes de escrits que a vegades agafo per rememorar el passat,
Ara estudio art dramàtic , vull ser actriu.Es una passió.
La meva afició per tant ,es transmetre, expressar ,sigui com sigui.