indignada, al cul de la societat.

Un relat de: judith

Esbufego des de les entranyes de la societat,
immersa en un món perdut, mort.
Declaro la meva saviesa, arrelada en el seu cul.
Penso en el que, que volen que pensi,
renego de tot allò que no és "actual",
m'emmerdo els ulls, el cor, el cervell, de misèries provocades per malèvols diables: destructors, egoistes, manipuladors, desgraciats, emmascarats, mentiders, expotadors...
Somio en tenir tot allò que és impossible...
Faig tot el que un dia em varen ensenyar,
si no jo no estaria ofuscada, condemnada, exprimida, trepitjdada, pressionada per la seva densa capa de martiris, oprimint-me el cervell, perquè volen que jo sigui així.
Els donem la , vidillaaa, i la nostra?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

judith

4 Relats

9 Comentaris

3808 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Nascuda a Barcelona al 1984.
Soc d'aqui i d'allà, pero actualment visc a Anglès a la provincia de la Selva.
Desde petita que escric, es la forma de evaporar-me de tan en tant de la quotidianitat.
Ting tot de carpetes velles plenes de escrits que a vegades agafo per rememorar el passat,
Ara estudio art dramàtic , vull ser actriu.Es una passió.
La meva afició per tant ,es transmetre, expressar ,sigui com sigui.