El buit

Un relat de: judith

Em llevo, obro la finestra.
Em preparo l'esmorzar, esmorzo.
I miro.... des de el sofà, com, avui el cel es del tot cristalí.
Somric, avui és un bon dia.
Treballo, les meves hores.
Torno a casa, ting gana.
Em miro al mirall, estic cansada.
La meva mare em truca
Si?
Hola !El teu pare acava de marxar fa una estona de casa.
Ah! i que hi feia aqui?
No es troba bé...
Per què?
Potser te....
Què?
es molt greu.
silenci. brutal.
Penjo, em desoriento, em bloquejo.
Ploro
Espero a casa, que soni el telefon.
El meu pare no emtruca.
El truco. ell riu, no diu res.
Torno a la feina, a fer les meves hores.
Torno a casa, l'espero.
Ell arriba amb els ulls negats i no em mira.
Tremolo
te una carta, em fa por
Seiem, plora.
No respiro, ell tampoc:
Aixó es greu...
perque? que et passa...
Mensenya una targeta.
oncologia??
Si.
i llavors.... el buit.

Comentaris

  • ua...[Ofensiu]
    N | 11-11-2005 | Valoració: 9

    Amb frases seques...que expressen com et sents en aquests casos...súper trist...però molt maco.
    Una abraçada

l´Autor

judith

4 Relats

9 Comentaris

3809 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Nascuda a Barcelona al 1984.
Soc d'aqui i d'allà, pero actualment visc a Anglès a la provincia de la Selva.
Desde petita que escric, es la forma de evaporar-me de tan en tant de la quotidianitat.
Ting tot de carpetes velles plenes de escrits que a vegades agafo per rememorar el passat,
Ara estudio art dramàtic , vull ser actriu.Es una passió.
La meva afició per tant ,es transmetre, expressar ,sigui com sigui.