Grinyols en el capvespre

Un relat de: Bruixot





I

Grinyola el temps,
s'escola
entre les esquerdes
que em configuren.

I van passant les tardes,
els capvespres,
que ara són efímers,
amb la lleugeresa als peus
de qui no vol mirar enrere.

Entotsolat amb el llenguatge,
vull reescriure
el meu devenir.

I em paro un moment,
em cal guarir-me,
sospito,
si no vull deixar un rastre
de sang
persistent
en el meu esguard.

II

Sí, vaig mirar la lògica
del moment.
I hi vaig veure l'oblit.

Calia avançar
sense ni tant sols
breus llambregades
al que deixava.

Doncs caminar és això.
Això, o ser una estàtua de sal
sota la pluja.

Sentia, i així subsistia.
Pensava, i per tant persistia
amb el meu designi.
Contemplava, i d'aquesta manera
existia.

Però si un vol recórrer
distàncies llargues
cal buidar la motxilla.

III

Escriure és impossible.

Els mots basteixen un mur
sense finestres,
una sonata que
o bé endormisca
o bé grinyola.

I tot i així,
noto que a dins meu em cremen
les brases d'una foguera
que només l'aigua
de les paraules
pot extingir.
O així ho espero.

Escriure és un bàlsam
que m'apaigava
i em desespera.


IV

Començo a regirar
el meu equipatge.
I l'estenc al meu davant.
Duc tant a sobre
que sembla mentida:
cels de diumenge,
llàgrimes amargues,
moments de ira,
paraules fàtues,
tendreses sinceres,
promeses vanes.
Havia confós
tot això amb mi mateix.
No m'estranya.

Comentaris

  • Feia Temps[Ofensiu]
    roda03 | 16-02-2006 | Valoració: 10

    Hola Bruixot,
    Feia molt temps que no et llegia, i la veritat crec que va bé. Més que res per tornar a sentir aquelles sensacions que et desperta un poema, un versos.
    Tot sovint, tendím a emetre judicis vers els poemes i els poetes poc assenyats, diria que més aviat ens deixem portar per l'instint de la música al llegir-lo en veu alta que no pas per la sinfonia de paraules que capsen tot el poema.
    Com t'ho diria, és com tornar a retrobar el gust d'un estil que feia temps que no tastaves, beure un xic d'aquella àmfora de líquid novell, com sentir els estralls que debades ignorem, com ignora que el dolor existeix i no és pas dolent.
    No em facis cas Bruixot, avui estic amb afany de no sentir-em sol i tu amb "els grinyols en el capvespre", m'has fet vibrar, ho necessitava.
    Brindo per tots nosaltres i per la veritat feta poema,
    Roda03

  • buidar la motxil.la[Ofensiu]
    instants | 09-02-2006

    Sense dubte a voltes som cargols que carreguem els problemes, els espaiem en el temps tot esperant una disolució pausada dels mateixos, a voltes però, un s'ha de mirar al mirall, ser sincer i quedar-se nu.

    Una abraçada company,

    Salut

  • Serenitat[Ofensiu]
    filladelvent | 22-01-2006

    I deixam dir-ho, perfecció. Això és el que m'ha transmès... alhora que una tendresa, lentitud i persimònia...

    El millor poema que t'he llegit, si mal no recordo.

    Me n'agrada l'estructura, l'ordre, el contingut, el ritme, les imatges... no puc destacar-'ten res perquè tot ell és bo. M'agrada.

    Enhorabona; em sembla que t'has superat.

    -Filladelvent-

  • gràcies per la teva bondat bruixot[Ofensiu]
    llu6na6 | 20-01-2006 | Valoració: 10

    Ahir t'estava escrivint i l'internet se'n va anar "a Can Pristraus" (per cert, no sé pas on és això)i llavors et vaig escriure molt poquet.

    M'agrada com expresses les teves inquietuds que són les dels sers humans reflexius.

    Tens MOLTA raó, només amb les paraules s'apaivaguen les insatisfaccions. Ho descrius MOLT bé.

    Ets una gran persona!Una abraçada de les meves. ( que fan tremolar el més valent. ha, ha, ha)

  • Un grinyolar magnífic...[Ofensiu]
    brideshead | 20-01-2006 | Valoració: 10

    Un passeig retrospectiu al passat, amb tot el que recordes de bo i entranyable... i tot allò que t'acompanya a contracor...

    Em fascina copsar la idea d'aquest equilibri tan buscat, i que no sempre es produeix. Ara bé, el que és més important:

    "Però si un vol recórrer
    distàncies llargues
    cal buidar la motxilla".

    És com deixar enrera un bagul ple de records, d'experiències, de vivències, i estar preparat per a tornar a omplir la motxilla amb el dia a dia, amb el futur immediat, amb trossets de vida.

    Un poema dels bons... bons, amic Bruixot.

    Una abraçada i moltes felicitats per poder escriure coses així.

  • Poema en 4 "actes"[Ofensiu]
    angie | 19-01-2006 | Valoració: 10

    Bruixot, aquests grinyols semblen escrits des de dalt de la teulada, amb tot el cel estelat devant teu i dibuixant amb els estels el temps viscut.... ja saps que hi poso decorats sempre al voltant de les teves poesies...

    Dóna per a moltes reflexions...
    Un mirar enrera tímid encara que contra la voluntat del que narra, per acabar dient que s'ha de buidar la motxilla, per a fer un nou camí (esperança)
    Després un no poder escriure, que innevitablement acabarà sorgint, doncs és l'únic que conhorta, perqué llavors ho podem rellegir i arribem a un nou consol o una nova desesperació.
    La darrera estrofa, suposo que té un missatge molt subjectiu, i cadascú l'interpreta a la seva manera. Personalment em sembla un fer balanç i assumir el que s'ha viscut.

    No podria fer-te una valoració técnica adequada a la teva qualitat, per la qual cosa no vindrà d'aquest humil comentari.

    Felicitats, mestre.

    angie

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Bruixot

Bruixot

102 Relats

723 Comentaris

211357 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Vaig neixer a la Vila de Sants, fa bastants anys. Treballo de professor, però no de literatura ni llengua ni res similar.

He publicat algunes poesies en llibres col·lectius, i alguns contes en reculls. També he participat en recitals col·lectius.

Podeu veure el meu blog sobre relatsencatalà i altres coses a

bruixot.blogspot.com

AGRAEIXO COMENTARIS I CRÍTIQUES SINCERES. TAMBÉ AFALACS. SI EM VOLEU DIR QUE NO US HA AGRADAT TAMBÉ. O QUALSEVOL COSA QUE US HAGI PROVOCAT EL MEU RELAT.