Gotes dins del got

contundència, força i seguretat.

Una provocació desafiadora, t'ho miris per on t'ho miris.

Felicitats Lavínia, sempre admiro la força dels teus poemes: l'aconsegueixes amb tan poques paraules!

molts petons,

m

Impactant en la forma.

Seccionant la frase, dónes una força extraordinària al poema, Lavínia!

Aconsegueixes trametre exactament la intensitat d'aquest sotrac que experimentaves tan vivament.

Que meravellós, a banda de sentir-lo, tenir la capacitat de trametre'l amb tanta perfecció!

Una abraçada amb tot el meu amor!

Veig que no t'he comentat tots els relats que tens publicats a RC, perquè ara acabo de trobar aquest a la llista de "Els últims comentats" i he vist que no te n'havia dit res.

De totes formes... què més puc dir al que ja t'han comentat la resta de companys?

Genial, Lavínia. En línia al teu estil propi, elegant i mesurat.

M'agrada la força i el sentiment de la teva escriptura.

Una abraçada,

LLIBRE

Tota una declaració d'intencions Glòria.

És un poema contundent i provocador dins d'un context de desafiament luxuriós explícit.

T'has desvestit per ocupar merescudament l'altar de les deesses.

Als teus peus LAVÍNIA.

...una altra vegada. Ho dius tot, sencer, de dalt a baix. T'admiro.

Amb poques paraules, petons i llavis tens l'habilitat de saber excitar. Això és art.
M'encanta la idea del besos que ja havies pensat al llarg de moltes nits. Aquests valen per deu, perquè són anhelants i desitgen més que els improvitzats (encara que pugui sobtar).

M'encanta poder llegir-te de nou, ara que disposo de temps.

No en sé res, de poesia. En prou feines podria dir que l'entenc. Em sona, però d'allò més musical.

Fins aviat.

Ens trobem a trobar Lavínia.
En primer lloc gràcies pel teu comentari.
M'agradat <>

Un cop finida la passió es bó tallar, anar a buscar el que realment omple.

Versos curts,
poema suau
que diu molt més del que està escrit.

També gràcies pel teu comentari, jo que no sé escriure, escric, que no sé comentaris els faig, ¿no et sembla un atreviment?

SALUT
CESC

M'he begut els teus versos,
mesurats i intensos,
fins l'última gota.

I m'he quedat amb set.

...a la "premeditació" de ROSASP..., la nocturnitat i la traïdoria... Perquè això dels "besos pensats" d'antuvi... Rebotons, quin maquiavel·lisme!
"Enveja" tinc jo, de no poder fer poemes tan redons!

Quins petons més ben dibuixats, amb tot l'artifici de la sensualitat vessada gota a gota amb premeditació i luxúria. És bo que li diguis per si no ho sap encara, que té aquesta formidable oportunitat de tastar l'extracte de tanta feminitat latent. Quina sort tenir la paciència de destil·lar les gotetes una a una fins omplir el vas del desig més sensual...
Un poema amb una forma original, que em recorda el goteig d'aquests petons llargs i apassionats.
Aprofito per donar-te les gràcies pels teus comentaris. Ets un tresor!
Un petonàs i que omplis molts gots!