Glebi

Un relat de: prudenci

La primera mà de dona
Que no era mare meva.
El primer vi de la verema,
La primera solitud
En veure't sola i sencera,
Amant amb mi d'un absurd.
El primer estel que era nostre,
Sortia a dos quarts de set
En les nits d'hivern glaçades
En les florestes precioses
De Granada. ...gairebé un petó,
Només un refrec de llavis
I coses....
I a la tornada l'adéu,
I les paraules d'amor a la tornada,
I les coses.... i les paraules...
I el vas de vi i la guitarra, i el teu seient , i la taula.....

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer