gel de temps que crema

Un relat de: llu6na6

I m'has mirat els ulls i he dit que sí
que sí al teu impuls demolidor.
He dit que sí a deixar entre aquestes
teves mans flamejants fondre el meu gel
al cim d'eternes neus on em devores
sanguinolent i sàdic.

He dit que sí al teu llit on m'abandono,
jaç de veus que eixorden de tan callades.
He dit que sí al delit que em sedueix,
quan amb el teu bes-foc em prens l'aroma
tot subjugant-me el cos que tu espellifes
mòrbid, fent-ne parracs.

He dit que sí a ballar amb tu aquest vals
quan presa entre els teus braços, atrapada,
m'ofegues mentre a glops m'insufles vida
gràvida de mort.


Comentaris

  • ostres és boníssim[Ofensiu]
    aina | 18-11-2005

    hola llu6na6!! m'ha encantat, de veritat, és genial! i és que sota un títol com aquest no esperava menys!
    Felicitats, no acostumo a comentar perquè no tinc massa temps, però amb aquest relat no me n'he pogut estar.
    Una abraçada molt forta!

  • la importància dels títols[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 08-11-2005

    El títol m'ha seduït i m'ha guiat cap a tu. De la lectura destaco el vocabulari, molt ric, quina enveja . I la fita aconseguida, amb art, de transmetre la presa de consciència i acceptació de tot el que implica el pas del temps. Si hem de caminar amb ell, millor ser amics o amants, sí.

  • Més genial impossible.[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 03-11-2005 | Valoració: 10

    Genialíííííísssssssssssssssiim!
    He trobat en el teu poema la foscor eterna d'un cor de pedra fet de dues ànimes, això que anhelo tant en el meu inconscient... i tu m'has fet retornar el desig!
    Un petó als peus, princesa de foc. Sergi.

  • Els teus poemes són perles de sentiments.[Ofensiu]
    Jofre | 02-11-2005 | Valoració: 10

    Llu6na6,

    Gràcies a acabar les teves estrofes amb versos com:

    sanguinolent i sàdic, mòrbid o gràvida de mort

    aconsegueixes uns contrastos molt forts que revifen i donen molt de valor al que tu vius i sents.

    Sincerament, jo crec que amb els teus poemes despulles i desarmes al lector. Ets plena de vida i d'una força que conrees sense subterfugis.

    Absolutament nua, fons tot el gel; poema, rere poema. Vals, rere vals.
    Mai presonera, a tots en ofegues amb joia.

    Preciós. Vital. Enèrgic.
    Petons!
    Segueix escrivint!
    : - )

  • gràcies[Ofensiu]
    jaumesb | 02-11-2005

    gràcies per les teves paraules.
    hi ha poesia bella en tu, hi ha també el blanc i el negre, la llum i la foscor, desig que el dia il·lumni la nit
    et seguiré llegint

  • trobo[Ofensiu]
    Lavínia | 31-10-2005 | Valoració: 10

    que ballar un vals mentre t'omplen de vida quan estàs gràvida de mort és un moment que voldríem ser molta gent. És una metàfora molt aconseguida, llu6na6, com tot el poema en què l'amor que et dóna el vitalisme d'aquesta persona fa reviure fins i tot a qui llegeix el poema.

    Petons.

    Lavínia

  • Ves quin remei[Ofensiu]
    Màndalf | 28-10-2005 | Valoració: 10

    a veure qui te nassos de dir-li que no a aquest senyor. En Dorian Grey, venent la seva ànima al diable? I veient com tota la seva generació es va morint mentre ell continua tan fresc!
    Crec que t'entenc; parles de l'acceptació del pas del temps. Bonica similitud la que fas del temps amb el foc. Es veritat que crema. Aprofitem-lo ara que només estem una mica socarradets. El que més m'agrada és això de ballar un vals.
    Petons

  • ferèstec i molt intens...[Ofensiu]
    ROSASP | 28-10-2005

    Un amor apassionat que dóna vida i mata alhora, aquesta relació que descrius xuclant l'essència dels segons amb abraçades ferotges.
    Has utilitzat imatges i sensacions molt intenses, com ho és aquest afany per fondre't amb cada segon que passa...
    M'agrada aquesta visió mortalment excitant del pas del temps, aquesta complicitat gairebé d'amant.

    Potser sóc ànima exaltada,
    però penso envellir
    (si el cap m'ho permet)
    amb la passió a la sang i a la mirada
    i els dits amatents
    a totes les textures.
    Instants que cremen i gebren,
    que em vesteixen i em despullen...

    Ai, m'has fet sortir un mini poema rebel...

    Una abraçada i gràcies a tu per tot plegat!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: