Garet (cavaller)

Dels gorgs de fang en desfaré la forma,
de l'abisme pregón l 'obscuritat,
si tu vetlles per mi la nit enorme
que em rebel.la i commou la realitat.
El meu desti ja no será la fosca,
ni el grillet, ni el perill que m'ajuda a somniar.
Será la flor, l 'ocell, l 'arbre i la tosca
pedra de foc a descobrir i tallar.
De l 'or tindré no més el toc que dringa,
de la plata la llum, del rubí el teu record;
del mall el foc que crema, de l 'espasa la cinta,
un poema de ma mort
i una ploma d'ocell per l 'escriure,
çque serás tu, oh musa del meu cor !