ganes i por, a la vegada, d'estimar-te

Un relat de: estrangera

M'he descalçat de mi per pujar lentament els esglaons del dia
i sentia dins meu el plor.
El plor d'un cos oblidat.
Amb suavitat de seda em cridaven les mans
abandonades al desert erm de carícies
i enmig del carrer la pressa m'esperava
amb els ullals sangonosos.
La meva ombra em seguia arrossegant-se com un pres sentenciat.
el silenci era el silenci dels sentits sota els xiprers.
M'asfixiava
tot de mi s'esguinzava
perquè fugia de tu
de tu que vindràs i sentiràs intenses aromes de temors
cremant-te de fred la pell del rostre quan de nit
et gitis prop meu maldant per abraçar-me i jo tingui por
por
d'estimar-te.



Comentaris

  • Es un cant precios ...[Ofensiu]
    entortilligat | 29-07-2006 | Valoració: 10

    ...a l'amor que arriva.

    estrangera, et feliçito per la manera d'escriure i deixar surar els sentiments. Sembla que m'hi trobi...

    una abraçada

  • Llibre | 28-08-2005

    Una dualitat de sentiments corprenedora, i alhora ben certa. La necessitat de sentir carícies, de percebre la companyia, d'estimar... i al mateix moment la pro de lliurar-se.

    I curiosament, els versos que m'han encisat són uns que potser no se centren tant en aquesta dualitat. On dius:

    La meva ombra em seguia arrossegant-se com un pres sentenciat.
    el silenci era el silenci dels sentits sota els xiprers.


    Els trobo d'una plasticitat impactant i molt ben trobada.

    LLIBRE

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: