Cercador
ganes i por, a la vegada, d'estimar-te
Un relat de: estrangera- Compartir:
M'he descalçat de mi per pujar lentament els esglaons del dia
i sentia dins meu el plor.
El plor d'un cos oblidat.
Amb suavitat de seda em cridaven les mans
abandonades al desert erm de carícies
i enmig del carrer la pressa m'esperava
amb els ullals sangonosos.
La meva ombra em seguia arrossegant-se com un pres sentenciat.
el silenci era el silenci dels sentits sota els xiprers.
M'asfixiava
tot de mi s'esguinzava
perquè fugia de tu
de tu que vindràs i sentiràs intenses aromes de temors
cremant-te de fred la pell del rostre quan de nit
et gitis prop meu maldant per abraçar-me i jo tingui por
por
d'estimar-te.
Comentaris
-
Es un cant precios ...[Ofensiu]entortilligat | 29-07-2006 | Valoració: 10
...a l'amor que arriva.
estrangera, et feliçito per la manera d'escriure i deixar surar els sentiments. Sembla que m'hi trobi...
una abraçada -
***[Ofensiu]Llibre | 28-08-2005
Una dualitat de sentiments corprenedora, i alhora ben certa. La necessitat de sentir carícies, de percebre la companyia, d'estimar... i al mateix moment la pro de lliurar-se.
I curiosament, els versos que m'han encisat són uns que potser no se centren tant en aquesta dualitat. On dius:
La meva ombra em seguia arrossegant-se com un pres sentenciat.
el silenci era el silenci dels sentits sota els xiprers.
Els trobo d'una plasticitat impactant i molt ben trobada.
LLIBRE