Futur

Benvolgut / Benvolguda Relataire:

La teva obra, presentada a la convocatòria “Somnis Tricentenaris”, ha estat seleccionada per formar part del volum recopilatori que recollirà totes les obres finalistes. Els beneficis d’aquesta publicació seran destinats a la Marató de TV3 2014, dedicada a les malalties del cor.

És per això que et demanem que ens facis arribar, al més aviat possible, l'autorització perquè sigui inclosa al recull (Data màxima: 30 de setembre).

Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça concursos.arc@gmail.com, el text que adjuntem al final d'aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ SOMNIS TRICENTENARIS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,
Comissió de Concursos

- - - - - - - - - -

AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ SOMNIS TRICENTENARIS

En/na .........................................................................................................
amb DNI. número ......................................................................................
data de naixement ........................................................
i nick relataire ............................................................................................
AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ...................................................................................................
de la qual en sóc autor/a, en el recull "Somnis Tricentenaris".

En el llibre vull constar amb el nom d'autor/a: .............................................

Així mateix també atorgo el meu consentiment per difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

Data .......................................

Si, es veu que t'importa molt aquest tema i m'agrada saber com senten la gent... Merci per compartir la seva visió.

Tant de bo aquest relat tan ben escrit, aquest somni en el temps es transformi en realitat.

Un relat preciós i molt ben escrit.

Gràcies pel teu comentari. Fa temps que un càncer em va retirar de la vida activa, per tot. Amb el meu relat, torno a la vida i vull recomençar de nou, tot i que encara no estic d'alta, i amb forces.

Una abraçada, AVERROIS,

Materile (Maria Teresa Galan)

he utilitzat també el viatge en el temps, en el meu poema, com a coincidència... a veure el seu titol i el llegir, vaig veure que era diferent, era un somni i viatge al futur. Un bon relat! :)

Que n'és de fantàstic poder llegir relats com el teu curulls d'esperança i il·lusió que et fan sentir molt bé en veure que en som molts que pensem així, estimem així i lluitem així per tot allò que és nostre i tants cops ens han volgut arrebatre. Sí, sí, sí ... jo també crec que està a prop el dia. I no és ciencia - ficció...
Una abraçada amb complicitat
Carme

Reflecteix perfectament el que molts ens agradaria veure un dia. De fet jo somio constanment , el futur ja és aquí.

PD.Moltes gràcies per llegir el meu primer escrit a RC i valorar-ho, és un honor per a mi que un relataire com tu amb tants escrits i tant bona valoració dediqui uns minuts pel meu escrit. Gràcies.

Tant de bo les coses siguin diferents ara. Ara que ja no hi ha l'amenaça comunista que feia tanta por al món capitalista i a més tenim un govern de dretes que no vol fer la revolució. Ho tenim tot a favor.
Molt bon relat i moltes gràcies pel teu comentari.

Un relat molt bo i molt real. És perfecte per poder formar part del llibre del Tricentenari.
Tot el que exposes té sentit, de dalt a baix i en el que es refereix a la culminació, no perdem l'esperança de que quan torni a la terra ho trobi com desitja, fins i tot, no caldria que haguessin de passar deu anys...

Moltes gràcies per haver entrat a la meva pàgina i pel teu comentari.

Gemma​

Tan de bo la teva predicció sigui correcta i tan de bo no sigui d'aquí deu anys sinó l'any que ve i creix així com a major d'edat en una República Catalana. Molt bon relat, una prosa cuidada i una història que et fa reflexionar. Felicitats!
Edgar
PD: Gràcies per passar-te pel meu relat i celebro que t'hagi agradat. De fet, l'home que hi descrius també és un home tricentenari de fet ;)

No sóc independentista. Tampoc sóc federalista ni republicà, i, per res del món, feixista. Sóc anarquista.
Penso que tot va de mal en pitjor perquè els governs enganyen el poble, aquí i a qualsevol lloc de la Terra. El poder només dóna més poder. Estic a favor de qualsevol tipus de cultura que no sigui violenta i que no violenti a res ni a ningú.

No crec en el 9-N, no crec en cap Estat. Però vet-ho aquí: crec que la democràcia mundial segueix essent possible! Un món, un poble! : )


Sergi : )

Hola Averrois, gràcies pel comentari del meu relat i el cop de mà amb com deixar comentaris als altres.
Per cert, m'agrada força aquest relat teu! Veig que també t'agrada escriure sobre temes fantàstics!

Un relat amb un final optimista i molt creïble. Un poble que ha aguantat tants segles aquest menspreu que tots coneixem (o gairebé tots) arribarà lluny. La convicció i la cultura són dos eixos fonamentals que els catalans tenim. això no s'apaga amb amenaces o possibles sol·lucions econòmiques. La convicció va més enllà, la cultura ens uneix. Segur que d'aquí deu anys ja serem independents, n'estic segur i convençut; sóc català. Una abraçada.

Aleix