Futur i problemes

Un relat de: AiDuS

"Li escric al futur. Tan incert, tan misteriòs i tan imprevisible...
No saber què escollir, cap on encaminar-te... Faces el que faces mai sabràs que havera passat si haveres escollit altra opció.
I problemes? Si em pare a pensar, sóc molt afortunada, crec que mai he tingut problemes seriosos. Mai m'he afrontat a situacions difícils... Tinc por al futur. No sé amb què em trobaré, vull saber-ho, estic ansiosa. Sé que passaré per situacions difícils, totes aquelles que encara no he viscut les hauré d'enfrontar.
I alegries? Espere un futur ple d'alegries, que combatiran les meues penes i que acabaran guanyant!"

Tot el que he escrit és cert. Veig el futur d'una manera que poca gent el veu. Moltes persones tenen por al futur per les vivències que les han perturbat... Jo no he tingut males vivències. M'ha deixat una parella? Poden succeïr coses pitjors. M'ha defraudat una amiga? Poden succeïr coses pitjors. He plorat per ximpleries... La mort? Afortunadament des que estic en vida mai no se m'ha mort un ser volgut. Per això tinc por al futur... Tart o d'hora començaran a faltar, no vull!

Tinc por a no ser feliç, tinc por a no saber viure com he viscut fins ara. Sóc una xiqueta, considere que sóc una xiqueta. És cert que ja tinc una edat, que em preocupen moltes coses, que he viscut moltes situacions... Però el futur m'assusta.
On vaig? Amb qui vaig? Com vaig? No ho sé! Són tantes coses les que planifique, tantes il·lusions a les que aspire... Tot això em passa per no haver tingut problemes fins ara. No vull dir que ara tinga problemes, vull dir que en tindré... Tots en tenen! Tots en tenen? Pot ser la gent exagera molt, o sóc jo qui no li dóna importància al que em passa...

És un problema que no quede sucre per a la llet?

És un problema suspendre l'examen del Dilluns?

És un problema no trobar feina?

És un problema criar un fill sense parella?

És un problema tenir ingressada a ta mare?

És un problema enfrontar-se amb les drogues?

És un problema...?

És necessari que continue l'escala? Encara no saps diferenciar les dificultats dels vertaders problemes?
No m'agrada que la gent plore per plorar, no m'agrada la gent que va de víctima, no m'agrada la societat en la que visc! D'un gra d'arena fan créixer una muntanya...

Per cert, no m'agrada la llet sense sucre.

Comentaris

  • problemes...[Ofensiu]
    sucdetaronja | 21-03-2007

    en part crec que tens raó... hi ha coses per les que no cal preocupar-se, tot i que ho fem. hi ha coses que les fem més grans. hi ha coses que simplement les creem nosaltres...

    però hi ha coses que et passen i no pots evitar plorar-les, no pots evitar que t'afectes, que et desequilibren... com dius tu, una mort... jo fins fa poc em sentia així, no pensava que ningú pogués marxar, que anaven a estar al meu costat, però marxen sense avisar. llavors tot el que has dit, tindrà més sentit... te n'adones de les coses que valen la pena i de les que no, per le que t'has de calfar el cap i per les que no... tot el que fem o ens fan en aquesta vida ens marca per a bé o per a mal, i aleshores els nostres punts de vista canvien.

    jo també em senc com una xiqueta, ho sóc. tinc ara moltes coses que descobrir, i moles osties que pegar-me, però, la por a caure, no em fa deixar de caminar

  • Molt encertat[Ofensiu]
    Roget | 13-03-2007 | Valoració: 9

    Molt encertat Aida!
    Que són realment els problemes? Al igual que tu pense que la gent és massa exagerada en quant que té problemes, és més, pense que molta gent els busca on no n'hi ha i... els troba...

    De totes formes preferisc viure com tu, sense donar-li importància a aquests xicotets obstacles que tenim, ja en vindran de grossos... ara no ens calen.

    Molt bo! pense que molta gent s'ho hauria de llegir ;)

  • Tens raó[Ofensiu]
    plouifasol | 10-03-2007 | Valoració: 8

    No tinc més paraules per descriure que m'has fet sentir mentres llegia el text!

  • Perque em sones tant xicona... [Ofensiu]
    Roserdeljardi | 02-03-2007

    Bo perquè sera...

l´Autor

Foto de perfil de AiDuS

AiDuS

68 Relats

148 Comentaris

64648 Lectures

Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
Perquè m'agrada escriure... Però no que em llisquen!

Albaidina amb orgull. Nascuda al 1988 i estudiant de F.Catalana a València...

Somie molt, i el que somie ho escric. Pense molt, i el que pense ho escric. Critique molt, i el que critique ho escric.
Així que tot el que llegiu ho crec, bé siga com ho he escrit o totalment al contrari...

aida_albert@hotmail.com