Fum

Un relat de: amelie

Com n'és de lliure el fum
només néixer de la flama
es desprèn
i s'escampa per on vol
amb la seva dansa encisadora i tranquil·la
ha inundat tots els racons

Comentaris

  • 00escaroleta00 | 06-09-2006 | Valoració: 10

    passava per aqui i mira,he vist el teu poema!
    Hi ha tants moments q desitjaria tancar els ulls,no pensar en res i deixar-me portar per la vida....
    Però això no és així som nosaltres q l'hem de dur a ella.Com si fós una motxilla ens la carreguem a l'esquena i apa! d'excurió pel camí q escollim!!
    realment m'ha agradat :)

  • Que n'es de fàcil...[Ofensiu]

    deixar-nos portar, oi? Despreocupar-nos, deixar-nos dur... però... on és el la nostra personalitat, llavors? On es troba el camí que hem de recòrrer cadascún de nosaltres, vivint la vida, gaudint de les companyies que em escollit, fent el que volem... és bo deixar-se portar de tant en tant, pero crec (en la meva opinió) que el millor és anar on el nostre propi cami ens porti; i com deia el poeta, mai mirar enrrere.
    Sé que no m'he expicat gairé bé, tranquila, em sol passar.

    No t'aturis

    Juseph



    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena



Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de amelie

amelie

66 Relats

150 Comentaris

61875 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63