Fugitiu

Un relat de: Àlex Casanovas Boada

No té casa,
No té familia,
No té amics,
No té possesions,
Només les seves penes,
Y el neguit a ser caçat,
Com un caçador,
Que caça una llebre al bosc.

Sempre fugint,
Sense no haver fet res,
Sempre corrent,
Sense saber on anar.

El neguit el persegueix,
Les penes l'acorralen,
Les desgracies li disparen.

Ell només vol fugir,
Anarse'n a un altre lloc,
On els fusells i les vides,
No es creuin en el seu camí,
On no s'hagi de matar,
Per salvar la propia vida.

El volíen convertir,
en una máquina de matar,
gent sense escrúpols,
malvada,
gent que fa la guerra.
Ell només volía fugir de tot això,
S'en volía anar ven lluny,
On no hi haguessin aquestes coses,
Però no pot,
El persegueixen sense d'escans,
Li trepitjen els talons,
No el deixen escapar,
El volen a ell,
Y a la seva qualitat de soldat.

Plora,
Plora dimpoténcia al no pogué escapar,
De l'entramat del destí,
Que altres han teixit per ell.

Només la mort és la solució,
A les seves penes,
Vol morir, però no pot,
No li está permés,
Només pot fugir,
Fugir continúament,
Sens rumb ni destí,
Fugir,
Només fugir,
Per sempre.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer