Fugida

L'aigua freda em gela els polsos
i em glaça els lòbuls roigs
talls de gel solquen mes temples
i el fred no em permet la veu.
Freds els peus i tremolosos,
Ulls humits mancats de goig
Es guarden de la tempesta,
dels vents gèlids i la neu.
Clars els freds, i paorosos
I jo, espantat i mort
Surant allà on la infantesa
Jugà amb mi quan era nen.
Uns homes de closos morros
ulls brillants amb aire boig,
dèbils membres, cara tensa,
miren el meu cos de gel.
El que té més mal als ossos
Amb el rascle gira el tros
De carn molla i ja mig verda
Que abans era cos de mel.
Els ulls molls i tan, tan foscos
Veuen l'infantil sol groc
I no saben mirar-la a ella
Ni alçar l'esguard cap al cel.

Només si aquell viatge mai hagués començat...