fragments, vents i fulles

La tramuntana, despietada, pentina els carrers d'aquesta ciutat,
I les fulles, groguengues i esquerdades, se'n van ben lluny...
Desvesteix tots els racons, n'arrenca les polaines i els perfums,
i llavors planta el seu xiscle dins del ras que ha deixat.
I els retalls dels silencis perduts hi moren negats...
Del sostre, veig caure una tros d'una fulla resseca.
Que no vol adormir-se dalt d'un núvol de fum:
Zigzagueja i li floreix un esqueix.
Quan toca el terra glaçat, s'adorm damunt de la fred.
Però sota seu, hi batega una altra fulla trencada.
Són l'una damunt de l'altra...
Saben que només les separa un dia d'hivern,
Potser només una nit.
Una mirada de gel...
I, de sobte, s'estavellen, cos contra cos,
I el vent cus les dues parts d'un mateix nom.
Tu ets l'única fulla que no va marxar:
La fulla que vola cada capvespre però que sempre retorna,
perquè s'escapa dels vents, de les tramuntanes i de la tardor.
La fulla que duu el teu nom
mai va despenjar-se del meu arbre d'agost.