Fragments de la memòria.5. Els gats

*


ELS GATS.
REDACCIÓ DE CIÈNCIES NATURALS.

A mi m'agraden molt els gats, especialment aquells que es deixen acaronar.
Els gats són mamífers, la qual cosa vol dir que neixen de l'úter de la mare i que s'alimenten de la seva llet. Dins del grup dels mamífers són felins. Els felins són carnívors, que vol dir que cacen animals i se'ls mengen. També són felins, encara que molt més grans que els gats, el tigre, la pantera o el lleopard. Igual que aquests felins grans i salvatges els gats tenen unes dents molt esmolades, que es diuen ullals, preparades per mossegar i matar les preses. També tenen unes urpes llargues per caçar i subjectar els petits animals de què s'alimenten. Les urpes són retràctils, quan han de caminar les amaguen i quan han de caçar o defensar-se les treuen.
Els gats estan coberts d'un pelatge molt suau i sovint viuen amb les persones, són, per tant, animals domèstics. Encara que no els hi calgui, perquè els amos els donen de menjar, els agrada perseguir animalons, per exemple ratolins.
Els gats tenen uns ulls molt especials, tenen molt bona vista per poder caçar i la nineta dels ulls se'ls obre tant, per tal que els entri la llum, que poden veure fins i tot de nit. Diuen que si un gat perd un ull es mor de gana perquè no calcula bé les distàncies, i ja no pot caçar. Al meu carrer, per la part dels horts, hi havia un gat negre que sempre que ens veia ens bufava. Un dia tots els de la colla ens vam posar d'acord i vam agafar unes canyes com si fossin llances. El vam perseguir, el vam acorralar contra una paret i mentre ell bufava i s'estarrufava que feia por li vam llençar, tots alhora, les llances. Una, em sembla que no era la meva, li va anar a l'ull i el va deixar borni. A partir d'aquell dia el gat negre es va anar aprimant i algú ens va explicar això que ja no podia caçar. Des de llavors, com que ens feia pena, sempre que podíem li portàvem alguna cosa per menjar.
Els gats són molt àgils, corren molt i s'enfilen per les parets i els arbres. Diuen que si deixes caure un gat d'una altura sempre cau de quatre potes. Això diuen però no és veritat, si més no amb els gats petits. Una vegada vam trobar entre els matolls, darrere la porteria del camp de futbol, una gatinada de quatre gats ficats en una caixa. Eren acabats de néixer, ni obrien els ulls. Els vam adoptar i cada dia els portàvem un platet de llet o unes galetes. Un dia vam voler provar si era veritat que sempre queien de quatre potes i en vam agafar un i, posant-nos dalt d'una paret de maons, el vam deixar caure. Es va fotre una bona nata contra el terra, de cap, i li va sortir sang per una orella. Feia uns miols com de plorar. Al dia següent era mort.
Els tres restants, que ja començaven a caminar, els vam cuidar uns quants dies més però com que era hivern i feia molt de fred tremolaven tota l'estona i tenien els ulls lleganyosos i com malalts. Segur que també devien trobar a faltar la mare. Vam decidir que els sacrificaríem perquè no patissin més. Els vam agafar i des de dalt d'una tanca ben alta els vam deixar caure. Com el seu germanet van caure com un farcell, mai de quatre potes, i es van quedar gemegant i miolant a terra. Encara que vam repetir l'operació un cop i un altre no s'acabaven de morir i cada cop els seus miols feien més pena. Al final, nerviosos per acabar d'una vegada, entre tots els vam estampar diverses vegades contra una paret, fins que van deixar de queixar-se. El meu avi ens va veure i ens preguntà què fèiem. Li vam explicar i ens digué que allò era una salvatjada, que la forma correcta de matar una gatinada és ficar-los tots junts en un sac i submergir-lo en un rec o una bassa fins que s'ofeguen. D'aquesta manera gairebé no pateixen.
A mi m'agraden els gats, m'agradaria tenir-ne un, però a casa som cinc de família, el pis és petit i els pares em diuen que no podem tenir animals.