Fràgil onada

Diuen que els millors poemes són els que diuen més, amb menys paraules. Aquest n'és un exemple.
El vaivé de les onades, com el vaivé de la vida; sovint intenten caminar i ens arrosseguem, som així; i a cada pas endavant, en fem un cap enrere, la metàfora de la onada ens ho confirma. De fet, moltes vegades penso que la natura està plena de metàfores per a la vida humana, com si fos un llibre escrit per a les persones. I llavors la immensitat de la mar; què és una onada comparada a la mar? Què és una pobra persona comparada als milions de pensaments, de consciències, de diferents visions del món que van i venen, que intenten caminar i s'arrosseguen. Aquest és un poema contemplatiu. És perfecte.

Seguint la referencia del titol et comentare, fent servir aquesta mena de metafora...
Amb el pas del temps, a mida que vas aprenent, la fràgil onada es nira transformant en la més grossa, la millor, la que llueix per damunt de tot.
Et segueixo llegint! :P
Un altre 10 per tu! :D
Milers de petons*

Llegint aquest escrit i contemplant la fotografia que tens col·locada, m'he anat sentint petita petita petita.

Quànta raó tens. Quàntes vegades no he sentit por de la vida, de les circumstàncies, de les coses, i he deixat passar, potser sense saber-ho, aquella oportunitat que només es presenta un cop a la vida!!

Carai, el teu poema m'ha fet reflexionar i m'ha mogut per dins. Això és bo.

Un petonàs. Un escrit preciós. I un 10 per tu.

Llegint el teu poema me n'adono de la petitesa de l'ésser humà enmig de l'Univers. I, tant poderosos que ens creiem! Tens el meu vot.

som adictes al ritual de lo habitual on l'emoció dorm i l'encefalograma s'adorm... les sabates s'adormen en els peus que no avancen, esperant en un racó d'any que passa sense que passi res de diferent...
s'ha de sortir de la mediocritat, acabaríem menjant-nos a nosaltres mateixos i ens convertiríem en fòssils...
un petó i una abraçada!

del vaivé molt acompassat, rítmic del deixar-se anar entre els avatars de la vida.
Aquest "balanceig entre el mar de la mediocritat", hi sures perfectament.

M'ha agradat.

PS
Sols voldria dir-te que tant el teu nom com el pseudònim tenen un signficat en la nostra literatura que t'honoren, Aloma-Plaeerdemavida.

Visquin Mercè Rodoreda i Joanot Martorell!!

ja fa un cert temps que no acostumo a valorar,
però aquest teu preciós poema mereix tot el meu reconeixement, i també el meu vot per al concurs.

FRÀGIL ONADA l'he trobat un poema on les paraules emprades són molt adients, molt pures... i si m'ho permets, doncs que l'he trobat, no molt cru o aspre, sinó molt real, tal i com és a voltes aquesta nostra vida.

I si no fós pels poetes, que de vegades composem poemes com aquest, on emprem les paraules precises i també precioses per demostrar que a la vida hi ha aquesta realitat,
doncs potser si que aleshores seria cru i aspre de veritat el fet de viure...

però precisament el poema ens pot servir per demostrar una realitat evident, encara que poètica... i en el fons, agradable alhora de llegir-lo.

ENHORABONA ALOMA/PLAERDEMAVIDA!!!

UN PETÓ...

I UNA FORTA ABRAÇADA!!!

Aquest poema es molt bonic, curt pero interesant. M'ha agradat força. Paraules molt tècniques. Senzill però entendridor. Passat per CaMpS dE tRiStOr i haver que et semblen els meus relats!;)

Molt bonic debó!! Petonets!!

CaMpS dE tRiStOr

suau remor del mar, onada rere onada, mmm, i al fons, tocant la llunyania, una sinuosa onada de bell cant .., sols uns instants, lleus i tranquils, sense cridar porta la fragilitat anunaciada, mmm, preciosa, senzilla, mmm, .... i poc a poc sense pausa arriba, i jo quiet em deixo inundar per tal plaer, suau i salat, mmm, ...


(poema curt i bell, i només un apunt, res de mediocre, res d'arrossagar-se, mmm, fràgil i suau sí, i acariciant la sorra, mmm, acariciant i donant vida també)
OhCapità