FRACÀS

Un relat de: Lluís Berenguer
Sentir a la nostra ànima el dolor i la pena que representa la devastació que sofreix el medi natural, manifesta estar integrat en la naturalesa.
Ficar-se en la pell de més de la meitat d'una humanitat desheretada, explotada, abandonada, víctima mortal del nostre progrés, i actuar, és tenir consciència política, dimensió humana.
És per aquesta causa que puc afirmar i afirmo viure un món captiu d'una crisi econòmica, social, cultural, ecològica i espiritual terminant i terminal en tant continue governat per delinqüents i terroristes legals, en tant no s’evidencie una metamorfosi en la conducta humana capaç de generar aquest amor per la vida, aquest ànim, aquesta voluntat que força ens desconnecte d'aquest sistema capitalista salvatgement inhumà.
Així, en aquesta vida que m’ha segut donada i participada, visc la “realitat” expressant sentiments que no troben acollida per impertinents, però, almenys, és el meu esperit qui troba la pau dintre aquesta societat fraudulentament democràtica, tecnòcrata i deshumanitzada en mans del proxenetisme polític.
Em sento allunyat, isolat, evadit, dimitit d’aquesta monetitzada societat: sóc d'aquest món però no estic amb ell.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: