Fosc

Un relat de: Mikel Andrés
La foscor s'endinsa en mi,
en aquell que fuig o que no es mou,
que mor inevitablement, sense contemplacions,
s'endinsa i m'atrapa, ens fem un,
ens condensem en versos a mig fer,
en nits a mig escriure,
en foc, ens fem foc que ho crema tot,
que tot ho apaga, que es fa fosc,
car la foscor s'ho endú tot i de tot fa fosc,
i del fosc més fosc i de la vida mort,
inevitablement si no s'evita,
s'endinsa en tot fins on la nit arribe,
i a poc a poc, a poc a poc et va tancant els ulls,
a poc a poc, inevitable,
i bona nit, una altra nit.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Mikel Andrés

54 Relats

11 Comentaris

17936 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Després d'anys escrivint poesia, assajos polítics i filosòfics i, en menor mesura, narrativa; he decidit publicar més enllà de la llibreta i el blog per a donar a conèixer el que escric entre lectors als quals els puga apassionar.

Són, a dia d'avui, dinou anys i més de cent vint poemes escrits que he mantingut en secret fora del grup d'amics més íntim. No vull agradar a ningú ni és aquesta la meua intenció. Escriure és la meua forma de parlar amb la meua mateix i, si a algú li agrada sentir aquestes converses, guanyarem tots.

Més obres en Fuego, amor y lucha, el meu blog. Contacte a través de wolfylpdc@openmailbox.org