Cercador
Foguera [de Sant Joan]
Un relat de: rautortorFoguera [de Sant Joan]
Flagells de foc urpegen la vesprada
tot implorant perdó i guariment,
grinyols del passat, estrips de malsons.
Mentrestant, amorrats a les pantalles,
multitud d’escèptics i mandrosos
transiten on-line pels ritus de la nit.
Petards silenciosos, brindis d’emoticona,
danses virtuals dins la fredor de la xarxa.
Voldria ésser com quan era qui era
per revestir de bullícia la meua nit,
giravoltar amb les màgiques espurnes,
ascendir brases enllà pel sinuós camí
de les flames i tastar l’encís del solstici;
i despertar-me ben net, renovellat,
per encetar, calmós, l’ofrena de l’albada
i esbossar novament l’auca de l’estiu.
Sant Joan 2022
Comentaris
-
Una crítica...[Ofensiu]llpages | 25-06-2022 | Valoració: 10
a l'addicció als mòbils que tot ho envaeixen. Crítica exagerada? La imatge d'un grup d'amics al voltant d'una taula de bar sense parlar-se i tots mirant les respectives pantalletes és cada vegada més freqüent. Ara per ara, no se li veu aturador. Està bé de reivindicar una societat menys dependent de les xarxes socials.
-
Les fogueres d’avui [Ofensiu]Aleix de Ferrater | 24-06-2022 | Valoració: 10
Quin retrat més lúcid de les fogueres d’avui! Bé, no hi ha fogueres, n’hi ha molt poques, cada vegada menys. A Ribes de Freser se’n feia una a la plaça, amb les aportacions de les deixalles, mobles vells i andròmines sobrants dels veïns. Ara només hi ha terrasses de bars. I com bé dius, les felicitacions són emoticones. També jo recordo amb emoció les fogueres d’abans. M’ha agradat molt llegir la teva poesia de Sant Joan, que no podia faltar. Quantes n’has escrit? Una forta abraçada, Raúl.
Aleix -
Com el foc....[Ofensiu]Prou bé | 23-06-2022
....de les fogueres de Sant Joan, belles, incitants, apassionants i per compartir... és el teu poema! Gràcies per evocar l'esperit del solstici, de la nit més llarga i plena d'històries...
Amb total cordialitat, bona revetlla!
l´Autor
223 Relats
757 Comentaris
140056 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Últims relats de l'autor
- Del pas del temps i la memòria
- Haikus de primavera
- ... i els canons deixaren de cridar
- És quan penso en tu
- Laocoont 2.0 [a Tel Aviv]
- L’àngel caigut
- El cromlec dels dotze menhirs
- Quan arribi l’hivern
- Sé d’un lloc, sé d’un temps
- L’om i el llamp
- Nit de finestres
- Abans de res, abans de tot
- El mastí del cavaller
- Amb el darrer vol
- L'aroma