Cercador


Llista categories

foc i vesc

Un relat de: mar - montse assens

*



Quan l'estiu dels meus dies s'ha assecat a les parpelles
l'indicatiu fa fora el vent de les escletxes.

Tanca la porta el pes dels anys
aferrats a l'anhel de sobreviure.

S'esberla el fruit sangonós de mitja vida
com la magrana dissecada del passat.

Un bleix arrelat a la soledat obscura
pren força contra la mort.

El fang que em brolla de les mans
esculpeix el desig dins la nit
i una brisa tènue recorre el cos dels meus rius
i segella la porta del passat
amb foc i vesc.

Comentaris

Afegir comentari
  • Per anar rellegint[Ofensiu]
    Fidel Català | 27-05-2010 | Valoració: 10

    m'agrada aquest també.

    FV

  • Molt bó![Ofensiu]
    copernic | 21-04-2010


    Un poema on la força contundent de les paraules hi té un gran protagonisme, on la bellesa es fa present en l'evocació i l'estètica es dibuixa entre línies. Un petó!

  • mar...[Ofensiu]
    Marc Freixas | 30-03-2010 | Valoració: 10

    el temps passa
    tot just com un corall groc de la mediterrània...

    però quan el trobes
    construeixes una nova paraula de mar,
    també de foc
    i també de vesc
    per reconèixer aquest gran talent teu


    t'admiro
    i ho saps


    molt bon poema

l´Autor

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >