Cercador
L'home que parlava amb les papallones
Un relat de: Capità BorratxoMe’l trobava cada dia, a la boca del metro, fent temps, o deixant-lo passar, vés a saber. Era un home jove, amb ulleres, i semblava absort per una conversa, però no era una conversa qualsevol, era una conversa entre dues papallones. De vegades, fins i tot, hi intervenia, bé, potser això m’ho invento, però què més dóna, així és més poètic. Deia que de vegades hi intervenia. De fet, era com si interrumpís el seu propi pensament. M’explico. Les papallones no eren de veritat. Les papallones eren un tros de paper. En duia un a cada mà i els tenia doblegats de tal manera que amb el moviment dels seus dits feia com si les papallones voleiessin una davant de l’altra, i semblava realmente que conversessin. Bah, deveu pensar. Un sonat. Un boig. Un malalt mental. Un pacient de psiquiàtric prou sociable com per anar sol pel carrer. Potser, i de fet, molt probablement, o molt possiblement, com vulgueu, ho és, o ho era, que he de mantenir el temps verbal de la història. Però i què? A mi m’agrada més pensar que era l’home que parlava amb les papallones. Potser perquè no tenia ningú més amb qui parlar o perquè simplement no volia. Si me’l torno a trobar pararé l’orella a veure què diuen.
Comentaris
-
Un home que es fa estimar[Ofensiu]Mena Guiga | 21-02-2013
De debò que m'agradaria veure'l, si existeix. Potser vol més papallones dibuixades per manipular (en el fons ho fa veure, segurament, penso) i aleshores més gent s'hi pot afegir. Quin espectacle, no? Un meravellós espectacle. Hi ha lucidesa i no bogeria, el personatge és un model.
Mena -
té el doble encant...[Ofensiu]joandemataro | 27-02-2012 | Valoració: 10
del joc amb la imaginació i la imatge poètica del parlar amb les papallones, afegit al fet de que el personatge sigui aparentment una persona que està fora de la societat, ara bé qui és el malalt realment
bona capità, m'ha agradat
salutacions
joan
l´Autor
61 Relats
131 Comentaris
56884 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
L'endemà d'aquella nit tot va ser nou. Però res no podria amb les seves ganes d'escriure. El capità va fotre's un bon glop d'aiguardent i obrí el llibre en blanc per la primera pàgina, tot escrivint:"L'endemà d'aquella nit..."
Si voleu res, us deixo el meu e-mail:
rubenroca77@hotmail.com
Gràcies per tot! (sobretot per les correccions, comentaris, valoracions, etc.)